compra la teua entrada en http://www.agendarafelbunyol.com/index.html
entrades a 3 euros
Paloma Castellar
Paloma Castellar Escamilla: (Rafelbunyol, 1995) Inicia els seus estudis musicals a l’Escola de Música “La Primitiva” de Rafelbunyol. Realitza els seus estudis de Grau Superior al Conservatori Superior de Música de València i es gradua a la Hochschule für Musik “Franz Liszt” a Weimar, Alemanya. Actualment, continua els seus estudis musicals amb el prestigiós concertino i solista Florian Donderer a Bremen. Destaca altres professores influents durant la seua trajectòria com Mirabai Weishmel i M. Carmen Antequera. És membre de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya des de l’any 2016, també participa en altres orquestres espanyoles com l’Orquestra de Cambra de Mallorca o l’Orquestra Simfònica de Bankia. Continua estant unida a la Societat on va començar els seus estudis, formant part de l’Orquestra Simfònica de la Societat “La Primitiva” de Rafelbunyol, dirigida per Pablo Marqués. Ha compaginat els seus estudis musicals amb el grau de “Llengües Modernes i les seues Literatures” a la Universitat de València.
Sergi Bayarri
Sergi Bayarri Sancho és un clarinetista i clarinetista baix, natural de Rafelbunyol. Va començar els seus estudis musicals a l’Escola de Música La Primitiva de Rafelbunyol a l’edad de 5 anys i no va tardar molt en adonar-se que la música es tractava d’una passió per a ell.
Va realitzar els seus estudis professionals de la mà de Jose Vicente Mañes i en 2018 va acabar els seus estudis superiors amb el clarinetista Emilio Ferrando al Conservatori Superior de Música de València, obtenint Matrícula d’Honor en música de cambra.
Ha participat en classes magistrals i cursos impartits per grans clarinetistes com Juan Esteban Romero, David Martínez, Joan Enric Lluna, José Vicente Herrera o Julian Farrell entre altres.
Ha format part d’orquestresi joves orquestres com la Jove Orquestra Simfònica del Vallés o la Orquesta Filharmónica de Castilla La Mancha i a dia d’avuí és membre de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana i la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV.
És membre de la Banda de la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol, amb la qual ha sigut guanyador de diversos premis a certamens bandístics.
També ha actuat com a solista interpretant obres de Weber, Rossini o Mozarten auditoris com la Sala Iturbi al Palau de la Música de València.
Des de 2008 fins a l’actualitat ha sigut premiat amb més de quinze premis en diferents concursos de música de cambra arreu de tota la geografia espanyola. Els més importants han sigut amb el Quartet Ad Libitum, grup del que és membre des del 2013 fins a l’actualitat. Alguns d’aquestos premis amb aquesta formació són: 4t premi al I Ciclo de Música de Cámara Las Provincias, 2n premi al Concurso de Música de Cámara “Higini Anglés” de Reus, 2n premi al XVII Concurs Internacional “Ciutat de Vinaròs”organitzat per Joventuts Musicalsi 2n premi al XV Concurso de Música de Cámara “Ecoparque de Trasmiera”. Amb aquest últim premi amb el Quartet Ad Libitum, el grup va oferir un concert en solitari al 66é Festival Internacional de Santander.
Actualment és membre de la prestigiosa acadèmia de l’Ensemble Modern de Frankfurt (IEMA), on realitza els seus estudis de màster, especialitzant-se en música de nova creació.
Pau Fernández
Nascut el 1998 a Rafelbunyol, Pau Fernández comença els estudis de piano i violí a Massamagrell i Rafelbunyol i els continua al Conservatori Professional de València amb Ignacio Millán i, paral·lelament, amb Rafael Salinas Tello.
Més tard, prosseguirà els seus estudis a Madrid de la mà de Nino Kereselidze i Denis Lossev.
Ha donat recitals i actuat com a solista amb orquestra en algunes de les sales més importants d’Espanya (Palau de la Música de València, Palau de les Arts, Auditori de Castelló, Universitat de Barcelona, Reial Consevatori Superior de Música de Madrid, Conservatori Professional de Granada “Àngel Barris” etc.) i de l’estranger (a Rússia, Àustria, Grècia, Finlàndia, Itàlia, Polònia, entre d’altres).
A més, ha estat guardonat en diferents concursos d’àmbit nacional i internacional: Finalista del Concurs Joventuts Musicals d’Espanya, 1r premi en el Concurs Nacional de piano “Amparo Fandos”, Premi Autonòmic de Música, 1r premi en el Concurs Internacional de Piano “Ciutat de Benaguasil “, 2n premi en el Concurs Nacional de música” Lions Club “, entre altres.
Així mateix, està intensament involucrat en la interpretació de música de cambra en formacions i estils molt diversos, havent realitzat gires de concerts en diferents auditoris espanyols i havent treballat amb músics de la talla de Jacques Zoon, Marko Ylönen, Harri Mäki, Irina Zahharenkova o Kiril Kozlovsky. Actualment, és integrant del Koiné Trio i del Duo Aión.
També participa activament del panorama actual de la música contemporània espanyola, havent realitzat estrenes i treballat amb compositors de la talla d’Eduardo Soutullo, Voro García o David del Port.
Així mateix, ha rebut consells de Tamás Vásáry, Claudio Martínez-Mehner, Ralf Gothoni, Jean Saulnier, Salvador Mas, Krzysztof Jablonski, Petras Geniusas, Christian Ihle Hadland, Tatiana Zelikman o Douglas Humpherys, entre d’altres.
Actualment prossegueix els seus estudis a l’Acadèmia Sibelius d’Hèlsinki sota la direcció d’Erik Tawaststjerna i Hui-Ying Liu.
Joves Talents
Programa
Estudi I (2001) Magnus Lindberg
Piano
Estudi nº 5 Arc-en-ciel György Ligeti
Piano
Estudi nº 10 Der Zauberlehrling György Ligeti
Piano
Dal Niente (Interieur III) (1970) Helmut Lachenmann
Clarinet
Periferias del Sueño: tres miniaturas para violín (2015) Carlos Fontcuberta
Violí
Impulse II (1985) Luca Francesconi
Clarinet, violí i piano
Clarinet – Sergi Bayarri
Violí – Paloma Castellar
Piano – Pau Fernández
PERIFERIAS DEL SUEÑO
Les sensacions pròximes a la son no són necessàriament estàtiques, sinó que moltes vegades estan poblades de figures en moviment, de sons i veus que giren i retornen sobre si mateixos. Per això no hauria de sorprendre que la primera d’aquestes tres miniatures posseeisquen un caràcter animat. En aquesta primera peça, el camp harmònic es desplega a la manera d’una espiral partint d’un uníson, mentre a la segona miniatura es realitzarà el viatge invers però en un clima molt més contemplatiu, calmat, quasi somiat. El caràcter hipnòtic que sol acompanyar la noció d’espiral es manifesta de manera explícita en el tercer i últim fragment, en què la idea de caiguda infinita busca la semblança amb el descens cap a les capes inconscients que esdevé en el son.
(Carlos Fontcuberta)
J.S. Chapi Homenatge a Carles Santos
Tocatico-Tocatà
COL·LABORADORS | COLABORADORES | PARTNERS
