Notes al programa

Traces IX, per a violoncel i electrònica (2014).
La idea de la ingravidesa i el seu contrari, la densitat, són les premisses formals d’aquesta peça. Els dos moviments perifèrics són dos reinterpretacions de la lleugeresa mentre que el moviment central articula la idea de la densitat. Aquesta peça és una espècie de metàfora de la nota de l’violoncel: al centre la nota i el seu espectre harmònic, és el nucli dur de l’obra, el moment on tota la peça convergeix i divergeix. Aquest «estat» està construït per una sèrie de línies que s’amplien augmentant en intensitat a mesura que es desenvolupa la peça, l’únic moment en què es perceben les notes de l’instrument. A continuació hi ha una exploració sobre la fonamental, un glissando cap a les ultres greus gràcies a la scordatura i el seu tractament electrònic que arriba fins l’inaudible. En les dues seccions que envolten el centre els sons perifèrics del violoncel entren en escena. El punt d’interès en aquestes dues seccions resideix en el tractament del timbre i de l’espai. A la primera tots els sons sorollosos es barregen i formen una mena de mòbil musical. En l’última es torna a percebre aquest mòbil però deconstruït, quatre fragments presenten cadascun dels seus elements: la secció del fonamental, la de l’ponticello, la secció del col legno i la secció múltiple que combina els sons de crin, Eclisse, harmònics i alè.

Hologram (2016), per a Flauta Baixa amplificada.
Escrita per a Gregor Schulenburg, flautista de l’Ensemble Manufaktur für Aktuelle Musik (Frankfurt, Alemanya). Estrena mundial al Festival Mixtur 2016.
Vaig escriure Hologram utilitzant un algoritme que genera diferents categories de materials discriminats en funció del seu grau en diversos gradients o escales paramètriques (contingut d’altures, tècniques instrumentals, variants tímbriques, registre, etc.). El resultat de l’ordenació temporal dels exemples de material resultants indueix a la reconstrucció d’un procés formal en la percepció de l’oient, tot i l’absència de planificació conscient del mateix durant el procés de composició.
L’escriptura, centrada microscòpicament en el material, pretén evocar la idea d’una projecció virtual o holograma; fer sorgir alguna cosa que no existeix.

Shifting Mirrors (2016)
S’inspira en les col·laboracions metodològiques d’acord a la tesi doctoral del saxofonista brasiler Pedro Bittencourt. La partitura és el resultat del treball entre el compositor i l’intèrpret. Vaggione va compondre uns fragments electrònics multipistes perquè les sentís Bittencourt i proposés una interpretació instrumental coherents amb els continguts. Això va permetre crear una composició personalitzada. La partitura final utilitza una selecció de les proposicions definides pel saxofonista.

Sèrie Rose (2012)
És una obra integrant del cicle per a piano i cinta, “Sèrie Rose”. Està inspirada en converses sobre sexe, pornografia i amor. No cal esperar aquí simplement música que estigués lliure d’expressió o missatge. Volia que aquesta obra estigués arrelada profundament en un procés suggestiu i narratiu, la meva intenció era que tingués una qualitat evocativa. Intenta suggerir la fascinació que sentim per algú, pel seu cos o la seva ment i ànima molt per sobre dels crus instints. l’obra el porta per un camí
caòtic interromput per talls ambigus, una pulsació, unes converses que es perden, No hi ha un altre color que aquest horrible rosa, un quadre de l’amor indestructible i temible.

“Chemins inouïs…” per a quintet “live (fl, sx, vl, vlc, piano i electr-.) i ensemble d’instruments de tradicions populars en suport àudio.
World Timbres Mixture (WTM) és un nou mètode de composició que consisteix fonamentalment en la barreja d’instruments de l’orquestra clàssica amb timbres provinents de diferents continents, cultures i països, a través de processos de digitalització. Després d’un període d’investigació sobre les característiques de cada sonoritat d’instruments de tradicions populars, Jose Luis Campana ha creat una paleta sonora que li permet pintar els timbres d’instruments clàssics amb timbres d’instruments de tradició oral i viceversa, descobrint un món “insòlit , inesperat i il·limitat “de noves sonoritats.