PROGRAMA
Post Punk (Sept. 2026)
Arturo Corrales (1973*) – Nueva canción/pieza 1
Bernhard Gander (1969*) – Kneel till Doom (2025)
Fernando Manassero (1984*) – Nueva canción/ pieza 1
Marisa Algari (1999*) – Blink once for maybe (2025)
par a saxòfon alt, clarinet baix i sintetitzadors
Arturo Corrales (1973*) – Nueva canción/pieza 2
Matthias Sebastian Krüger (1980*) – Klopfen IIb (2021/24)
para clarinete bajo, saxofón soprano y piano preparado con 11 maqianos (estrena de la versió amb clarinet)
Fernando Manassero (1984*) – Nueva canción/ pieza 2
Arturo Corrales (1973*) – Nueva canción/pieza 3
NOTES AL PROGRAMA
Després d’haver experimentat amb el so NEW WAVE el 2023 i d’haver recuperat una estètica més PUNK de tall tradicional el 2024/25, el Dini Mueter Trio s’endinsa ara en una nova recerca: un so essencialment «punk», amb una ètica DIY, però orientat cap a una meta més experimental.
Aquesta exploració es desenvolupa a través de l’aproximació a altres estils, des d’una intensa influència del krautrock alemany fins a la música electrònica, el funk, el jazz i fins i tot el reggae. Aquesta cruïlla de camins va donar lloc a un gènere que es va denominar POST-PUNK.
El programa proposa crear un híbrid entre un concert de música contemporània i un concert amb temes de POST-PUNK compostos en l’actualitat i pensats per a una instrumentació poc habitual dins d’aquest context. No es tracta de reproduir l’estil al 100 %, sinó d’aproximar-se a una sonoritat carregada de nostàlgia per una època en què el PUNK va començar a comercialitzar-se i van sorgir moviments que intentaven combatre aquesta deriva.
De la mateixa manera, el Dini Mueter Trio intenta continuar qüestionant i desafiant el context establit del concert tradicional. Per a això, s’estrenaran cinc obres breus (3–4 minuts) d’Arturo Corrales i Fernando Manassero, que ens transporten, a través del seu so i la seua visió POST-PUNK, a aquella estètica rebel.
Al mateix temps, l’obra de Matthias S. Krüger funciona com una obra punk que s’aproxima més al so original i que rugeix des de la seua textura i el seu groove més agressiu, partint d’un ús més clàssic dels instruments.
L’obra de Marisa Algari mostra l’evolució del gènere cap a la música electrònica, mentre que Bernhard Gander proposa una conjunció de gèneres que desemboca en el més pur so doom.
Dini Mueter Trio
El nom «Dini Mueter Trio» reflecteix l’aspecte central de la nostra proposta programàtica, tant pel que fa a la concepció estètica de l’ensemble com pel significat del nom en si mateix. «Dini Mueter» («La teua mare») és una expressió procedent de l’argot de carrer, considerada de mal gust i inapropiada, però nosaltres la utilitzem per desvincular la música contemporània de la imatge que aquesta ha construït —i que sovint se li atribueix— davant d’un públic «no iniciat», en el sentit expressat per l’artista Eneko de las Heras: «És fonamental que l’artista treballe en connexió amb la societat per tal de deselititzar l’art».
La formació, integrada per saxòfon (Luis Homedes López), clarinet (Sergi Bayarri Sancho) i teclat (Carlos E. López Ruíz), és poc habitual. Això situa l’ensemble, igual que el seu singular i deliberadament provocador nom, prop de l’estètica punk, amb importants punts de connexió amb bandes com els Sex Pistols en el seu moment.
Algunes de les idees fonamentals del moviment punk es troben en la manera d’entendre l’ensemble: el qüestionament radical i constant d’allò establit i el rebuig de qualsevol forma d’adaptació acrítica a les tendències dominants. En altres paraules, es tracta de reivindicar de manera irrenunciable la voluntat de «fer les coses a la nostra manera» i, així, apropar de manera creïble la música a la qual ens dediquem a un públic universal, amb una especial atenció als joves.
Des del punt de vista estrictament musical, proposem una combinació de passatges d’una intensitat i una agressivitat marcades, groove, estats sonors deformats, beats i tempos forçats: formes d’expressió que generen moviment i emoció a partir del context musical. Tanmateix, a diferència del punk, ho fem des d’un alt nivell d’exigència tècnica, d’innovació i de refinament interpretatiu.
No future?
Luis Homedes López – Saxòfon
Sergi Bayarri Sancho – Clarinet
Carlos E. López Ruíz – Teclats
COL·LABORADORS
