PROGRAMA
Post Punk (Sept. 2026)
Marisa Algari (1999*) – Blink once for maybe (2025)
per a saxòfon alt, clarinet baix i sintetitzadors
Lukas Huber (1990*) – Kaffeebohne 1 (2023)
Arturo Corrales (1973*) – Dini Mueter (2026)
Lukas Huber (1990*) – Kaffeebohne II (2023)
Matthias Sebastian Krüger (1980*) – Klopfen IIb (2021/24)
per a clarinet, saxòfon baríton i piano preparat amb 11 maqianos (estrena de la versió amb clarinet)
Samu Gryllus (1976*) – D.I.G. (2025)
Lukas Huber (1990*) – Kaffeebohne III (2023)
Fernando Manassero (1984*) – Quit the ghost (2026)
per a saxòfon soprano, clarinet baix, teclats i caixa de ritmes
AVÍS / DISCLAIMER
El Dini Mueter Trio concedeix una gran importància a un llenguatge i a un tracte respectuosos, lliures de discriminació i igualitaris. No tolerem cap forma de sexisme, misogínia, discriminació per raó de gènere, assetjament o comportament degradant.
En els textos en què es basen les obres interpretades en aquest concert apareixen expressions que podrien interpretar-se d’aquesta manera, així com insults, etc. Aquestes expressions s’han d’entendre explícitament com a iròniques i com una crítica inherent al sexisme, la misogínia, la discriminació per raó de gènere, l’assetjament i qualsevol forma de comportament degradant.
NOTES AL PROGRAMA
«Punk»: qüestionament radical d’allò establit, rebuig dels corrents dominants, anar a contracorrent, mostrar de manera provocadora i activa una cultura alternativa i de protesta, color enfront de foscor, contundent, anàrquic, exaltat. El terme originalment despectiu «punk» (de l’anglés, «fem, brutícia») és reapropiat irònicament.
Després que el Dini Mueter Trio experimentara el 2023 amb el so de la NEW WAVE i s’inspirara el 2024/25 en una estètica PUNK de caràcter més tradicional, l’ensemble emprén ara una nova recerca: un so essencialment «punk», basat en una ètica DIY i orientat cap a una major experimentació. Aquesta exploració es desenvolupa mitjançant l’aproximació a altres estils, des d’una forta influència del krautrock alemany fins a la música electrònica, el funk i el jazz, passant pel reggae. D’aquesta intersecció sorgeix un gènere que ha sigut denominat POST-PUNK.
El programa busca crear un híbrid entre un concert de música contemporània i un concert amb peces actuals de POST-PUNK, compostes per a una formació poc habitual en aquest context. No es tracta de reproduir l’estil com a tal, sinó d’aproximar-se a una sonoritat marcada per la nostàlgia d’una època en què el PUNK va ser progressivament comercialitzat i en què van sorgir moviments que buscaven contrarestar aquest procés. De manera semblant, el Dini Mueter Trio continua qüestionant i desafiant el marc establit del format tradicional de concert.
Amb aquest propòsit es presenten cinc obres breus (de 3 a 9 minuts) que ens submergeixen en la visió del POST-PUNK i posen en relleu diferents facetes d’aquesta estètica rebel. Dues de les obres, d’Arturo Corrales i Fernando Manassero, seran estrenes absolutes. «3 Kaffeebohnen» (Interlude), de Lukas Huber, fa referència menys al so característic del post-punk que a l’estètica i l’actitud del moviment. «klopfen IIb», de Matthias Sebastian Krüger, s’aproxima, en canvi, al so original del punk i desenvolupa un potent «rugir» a partir de la textura i d’un groove agressiu, completament sense mitjans electrònics. També D.I.G., de Samu Gryllus, reprén aspectes centrals de l’univers punk. Les decisions musicals de la composició es basen en una comprensió compartida de l’actitud i l’estètica específiques del punk, reforçant així la reflexió del programa sobre el seu caràcter provocador i contestatari. «Blink once for maybe», de Marisa Algari, representa de manera exemplar l’evolució del gènere cap a la música electrònica.
Dini Mueter Trio
El nom «Dini Mueter Trio» reflecteix l’aspecte central de la nostra proposta programàtica, tant pel que fa a la concepció estètica de l’ensemble com pel significat del nom en si mateix. «Dini Mueter» («La teua mare») és una expressió procedent de l’argot de carrer, considerada de mal gust i inapropiada, però nosaltres la utilitzem per desvincular la música contemporània de la imatge que aquesta ha construït —i que sovint se li atribueix— davant d’un públic «no iniciat», en el sentit expressat per l’artista Eneko de las Heras: «És fonamental que l’artista treballe en connexió amb la societat per tal de deselititzar l’art».
La formació, integrada per saxòfon (Luis Homedes López), clarinet (Sergi Bayarri Sancho) i teclat (Carlos E. López Ruíz), és poc habitual. Això situa l’ensemble, igual que el seu singular i deliberadament provocador nom, prop de l’estètica punk, amb importants punts de connexió amb bandes com els Sex Pistols en el seu moment.
Algunes de les idees fonamentals del moviment punk es troben en la manera d’entendre l’ensemble: el qüestionament radical i constant d’allò establit i el rebuig de qualsevol forma d’adaptació acrítica a les tendències dominants. En altres paraules, es tracta de reivindicar de manera irrenunciable la voluntat de «fer les coses a la nostra manera» i, així, apropar de manera creïble la música a la qual ens dediquem a un públic universal, amb una especial atenció als joves.
Des del punt de vista estrictament musical, proposem una combinació de passatges d’una intensitat i una agressivitat marcades, groove, estats sonors deformats, beats i tempos forçats: formes d’expressió que generen moviment i emoció a partir del context musical. Tanmateix, a diferència del punk, ho fem des d’un alt nivell d’exigència tècnica, d’innovació i de refinament interpretatiu.
No future?
Luis Homedes López – Saxòfon
Sergi Bayarri Sancho – Clarinet
Carlos E. López Ruíz – Teclats
COL·LABORADORS
