compra la teua entrada en http://www.agendarafelbunyol.com/index.html
entrades a 3 euros
Ensemble Modern
Des de la seua fundació el 1980, Ensemble Modern (EM) ha sigut un dels conjunts musicals dedicats a la Nova Música. Actualment uneix 18 solistes de Bèlgica, Bulgària, Alemanya, Gran Bretanya, Grècia, Índia, Israel, Japó, EUA i Suïssa, que il·lustren els antecedents culturalment diversos del conjunt. Resident a Frankfurt, el conjunt ha sigut incorporat com una associació de dret civil (GbR) sota la llei alemanya des de 1987, amb els músics com a socis. EM és conegut per la seva organització i mètode de treball exclusiu, precedint un director artístic: es decideixen i executen conjuntament projectes, coproduccions i assumptes financers. La seva programació única i diferenciada inclou obres de teatre musical, projectes de dansa i vídeo, música de cambra, concerts de grup i orquestra. Els recorreguts i les presentacions dels convidats l’han portat a les festes més prestigioses i destacades, com ara el Salzburger Festspiele, el Klangspuren Schwaz, el Bregenzer Festspiele, el Wien Modern, el Festival d’Automne de París, el Festival Holland, el Klangspuren Schwaz, el Berliner Festspiele, el Ruhrtriennale i Festival de Lucerna, així com Wigmore Hall, Cité de la Musique, Tokyo Wondersite, Concertgebouw Amsterdam, Elbphilharmonie, Kölner Philharmonie, Konzerthaus Berlin, Festspielhaus Baden-Baden. Ha tingut la seva pròpia sèrie de subscripcions a l’Alte Oper Frankfurt des de 1985, presentant els treballs i desenvolupaments més recents. Produeix regularment obres teatrals musicals en cooperació amb l’Òpera de Frankfurt, així com una sèrie de concerts de tallers titulats “Happy New Ears”, introduint i explicant obres centrals i compositors dels segles XX i XXI. Des de 2011, Ensemble Modern s’ha incorporat a l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt per presentar el festival >cresc … Biennal per a la música moderna Frankfurt Rhein Main<.
El grup s’esforça per aconseguir el màxim grau d’autenticitat possible treballant de prop amb els propis compositors. Els músics assajen una mitjana de 70 obres noves cada any, 20 de les quals són estrenes mundials. La seva obra es caracteritza per una extraordinària i sovint col·laboració a llarg termini amb artistes de renom com John Adams, George Benjamin, Peter Eötvös, Heiner Goebbels, Hans Werner Henze, Mauricio Kagel, György Kurtág, Helmut Lachenmann, György Ligeti, Benedict Mason, Karlheinz Stockhausen, Steve Reich o Frank Zappa.
A més de les seves múltiples actuacions de concert, Ensemble Modern presenta els resultats del seu treball a través de gravacions periòdiques de ràdio i CD. Gairebé 30 de les més de 150 produccions de CD han estat publicades per la pròpia marca Ensemble Modern Media. Ensemble Modern va ser declarat Leuchtturm de la cultura contemporània a Alemanya el 2003 per la Fundació Cultural Federal Alemanya. Aquest mateix any, Ensemble Modern va començar a agrupar els seus projectes d’educació i educació superior sota un mateix sostre, fundant l’Acadèmia Internacional Ensemble Modern (IEMA) amb l’objectiu de transmetre el patrimoni musical del modernisme. Els formats de IEMA desenvolupats especialment per a grups específics inclouen el Programa de Màster en música contemporània per a joves músics professionals en cooperació amb l’Acadèmia de Música i Arts Escèniques de Frankfurt am Main, així com màsters internacionals, seminaris de composició i projectes escolars. Tots ells persegueixen l’objectiu d’educar un gran públic sobre una gran varietat de tendències musicals contemporànies i un enfocament obert i creatiu als processos artístics.
Ensemble Modern està finançat per la Fundació Cultural Federal Alemanya, la Ciutat de Frankfurt, l’Acadèmia d’Ensemble Alemany, el Ministeri d’Educaciói Arts de Hessen i la GVL. Els músics de l’Ensemble Modern agraeixen a la Fundació Aventis el finançament d’una càtedra en el seu conjunt. Hr2-kultur és soci d’afers culturals de Ensemble Modern.
Dietmar Wiesner
Dietmar Wiesner viu i treballa a Frankfurt, Alemanya. Com a membre fundador i flautista de l’Ensemble Modern, ha participat en tots els processos artístics i organitzatius de l’Ensemble i ha treballat amb els compositors contemporanis més importants d’aquesta època. Actua regularment a Europa i a l’estranger amb l’Ensemble i apareix com a solista amb orquestres com la SWR Symphony Orchestra Baden-Baden i Freiburg. Els seus CD inclouen la seva interpretació de >Solo<de Karlheinz Stockhausen a l’edició de Stockhausen i Morton Feldman (amb Robyn Schulkowsky i Markus Hinterhäuser). Com a compositor, ha escrit per a moltes produccions de teatre de música com Les Bacchantes per Euripides per a la Comédie Française a París, Die Leiden des jungen Werther per JW von Goethe per a la Deutsches Schauspielhaus d’Hamburg i per Mythos des Zerfalls, una instal·lació de peces de Samuel Beckett incloent Not I per al Schauspiel Frankfurt. El 1994 va fundar el grup de compositors HCD Productions amb Hermann Kretzschmar i Cathy Milliken. Junts han produït concerts i instal·lacions, així com el CD Migration, amb les obres de cambra del compositor nord-americà Paul Bowles i el CD Surface Tension amb música de cambra del compositor britànic Howard Skempton.
També van crear les obres de ràdio “Denotació Babel” basades en un text de Helmut Krausser i “Cosmic Memo” basats en textos d’Italo Calvino per a la Radio Hessen, per la qual van rebre el Premi Itàlia, així com el premi a la millor direcció per l’expert jurat de l’Oficina de Literatura de Nordrhein-Westphalen. Juntament amb l’artista visual Ottmar Hörl i el músic i compositor Rainer Römer, va guanyar el primer premi concedit per Intermedium II pel programa de ràdio “Staubmarsch” encarregat per la Radio de Hessen. En col·laboració amb Cathy Milliken, va crear l’òpera de cambra de ràdio “Haus aus Stimmen”, establint un llibret de Silke Scheuermann pels ARD Radio Days de Karlsruhe 2007. En 2009, aquest treball va guanyar el Premi de la Crítica alemanya. El 2009, Dietmar Wiesner va realitzar l’estrena mundial de la composició de Mark Anthony Turnage “Cinc vistes d’una boca” per a flauta i orquestra amb la BBC Scottish Symphony Orchestra, Glasgow. El 2010 va participar en la producció de ràdio “Die Blüte des nackten Körpers”, amb poemes d’amor de l’Antic Egipte traduïts per Raoul Schrott, que va comptar amb Cathy Milliken i Hermann Kretzschmar. Des de 2005 ha estat professor de l’International Ensemble Modern Academy (IEMA). A més, des del 2007 ha estat professor convidat habitual i cap de projecte per a diversos projectes educatius de festivals i institucions musicals, p. Ex. “Lautstark” a Klangspuren Schwaz (Àustria) i “Zukunft @ BPhil” a la Berliner Philharmoniker.
Giorgos Panagiotidis
Giorgos Panagiotidis va nàixer en Drama, Grècia, el 1982 i va començar classes de violí amb el seu pare als 5 anys. Als 13 anys va guanyar el primer premi per a joves músics a la competició de violí Kocian a Ústí nad Orlicí de la República Txeca. Va ser acceptat a l’Acadèmia de Música i Teatre de Munic, on va estudiar amb Gottfried Schneider i es va graduar el 2004 amb el préstec d’un violí Nicola Gagliano durant dos anys. Després de la seva graduació, es va unir a la classe de Lydia Dubrovskaya i el 2007 va tornar a Grècia per ocupar el càrrec d’ajudant de concert de la Camerata d’Atenes, Orquestra dels Amics de la Música. Ha treballat amb molts altres conjunts, incloent l’Ensemble Modern Frankfurt, i ha col·laborat amb famosos directors com Zubin Mehta, Pierre Boulez i Sir Neville Marriner. Ha actuat en moltes sales de concerts europees, incloent el Concertgebouw Amsterdam, Herkulessaal München, Festspielhaus Baden-Baden i Salle Pleyel Paris. És membre fundador de l’ERGON Ensemble i també membre del Quartet de Tetraktys i de l’Ensemble Modern.
Programa
Dietmar Wiesner– Samr’d da Varte
Violí
Hèctor Oltra – Sons per a flauta
Flauta
Iannis Xenakis– Mikka S
Violí
Orm Finnendahl– Madrigalbuch IV/2
flauta i electrònica
Marc Garcia Vitoria– Microscopi 3: Calc
Violí i electrònica
Stefano Gervasoni– Due voci
Flauta i Violí
Dietmar Wiesner – Flauta
Giorgos Panagiotidis – Violí
Miguel Angel Berbis – Electrònica i difusió sonora