compra la teua entrada en http://www.agendarafelbunyol.com/index.html
entrades a 3 euros
PROGRAMA DE CONCERT
————————————————————–
Diana Pérez Custodio (Algeciras 1970)
Mi ventana 2*
per a flauta en sol i electrónica en viu
————————————————————–
Alberto Carretero Aguado (Sevilla 1985)
Ditirambo*
per a flauta i electrónica
————————————————————–
Philippe Manoury (Tulle 1952)
Jupiter
per a flauta i electronica en temps real
————————————————————–
Alfonso Rubio, flautes
Alberto Carrereto, electrònica i difusió sonora
*estrena absoluta dedicada a Alfonso Rubio
NOTES AL PROGRAMA
La rel.lació entre els instruments acústics i el sò generat per mitjans electrònics és ja ben llarga i productiva. Particularment la flauta travessera, uns dels instruments més atractius per als compositors de música actual donades les seues capacitats sonores i expressives, ha gaudit d’una atenció especial per part d’aquestos d’ençà que els mitjans tècnics permeteren la creació d’obres que creuaven ambdós tipus de font sonora.
Si bé durant molt de temps aquesta rel.lació es va vore reduida a un diàleg entre un mitja en viu, com és la part de l’intèrpret, que es superposava a una part fixada a una cinta magnetofònica primerament o sobre un suport digital, però que en qualsevol cas erainmutable una volta que el compositor havia fixat sobre el mitjà sonor el seu treball primer.
L’experimentació amb mitjans de reconeixement i seguiment de una font sonora en temps real va donar un trascendental pas més enllà i va permetre desde els seus rudimentaris principis un diàleg real entre l’element humà i el programa informàtic que capta, reconeix, transforma i retorna la senyal acústica. D’aquesta manera cada interpretació de la peça és diferent, única e irrepetible donat que la resposta de l’ordinador será diferent també cada volta en funció de les condicions de captació de la senyal acústica.
Jupiter de Philippe Manoury és formalment la primera obra concebuda amb aquest procés expermental realitzat a l’IRCAM amb els primers programes de reconeixement de sò, i deu també un gran tribut al flautista canadenc Larry Beauregard, qui havia dedicat molt de treball al desenvolupament d’aquestos programes informàtics i la seua rel.lació amb un instrument tradicional. La seua temprana molt li va impedir vore la realització real de obres musicals amb aquest procediment compositiu.
L’obra va ser estrenada el 1987 a Paris per Pierre André Valade i ha sofert d’ençà diverses revisions i actualitzacions tant pel que fa a la seua vessant musical com, sobre tot, a l’evolució dels mitjans tècnics durant els 30 anys que han passat des de la seua creació. La peça té una extensió considerable de prop de 30 minuts en un sol moviment i serveix de primer pas per a altres obres del mateix compositor com són Pluton, per a piano i electrónica en viu, o d’altres autors com és el cas del Pierre Boulez qui va utilitzar l’electrònica en viu en vàries de les seues obres darreres més importants especialmente en …explosante-fixe… (1991-1993) per a flauta midi, dues flautes solistes, orquestra de cambra i electrónica en temps real.
Dins d’aquesta mateixa línea de creació mixta per a flauta i electrónica en viu trobem dues peces de dos compositors actuals com són Diana Pérez Custodio i Alberto Carretero Aguado, present a la sala també com a encarregat de la realització informática sonora. Ambdues obres són una estrena absoluta i arriben hui per primera volta a l’escenari.
Alfonso Rubio Marco
Nascut a Foios en 1972, va realitzar els seus estudis al Conservatori Superior de València i posteriorment a Madrid amb Antonio Arias. Ha sigut membre de la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE) i de la European Union Youth Orchestra (EUYO). Desde 1995 va ser membre de la Real Orquesta Sinfónica de Sevilla com a flautí solista, flauta tutti i finalment flauta solista fins a 2006, any en què va deixar l’orquestra amb excedencia voluntaria. Aqueix mateix any va guanyar per oposició una plaça de Professor de Flauta de la Junta de Andalucia. És membre de Zahir Ensemble, grup amb el que ha realitzat nombroses gires nacionals i internacionals i ha enregistrat diversos CDs (Sánchez Verdú, César Camarero, Eneko Vadillo, Luis de Pablo, Arnold Schoenberg) per a segells com Verso o Naxos.
Alberto Carretero Aguado
Sevilla 1985. Estudià composició al Conservatorio Superior de Música “Manuel Castillo” de Sevilla. És Enginyer Superior Informàtic, Licenciat en Història i Ciències de la Música, Graduat en Periodisme. Tanmateix té un Postgraduat en Composició Musical (Conservatorio Superior de Aragón, Saragossa), Máster Oficial en Creació e Interpretació Musical i Doctor en Arts amb Sobresaliente Cum Laude per unanimitat del tribunal (URJC Madrid). Com a compositor ha estat guardonat amb el Premi Caja Madrid – “Andaluces del Futuro”, el Premi de Composició de Música Contemporànea “Injuve”, el Premi “Real Maestranza”, el Segon Premi de Composició orquestal “Antón García Abril” (Madrid), el Premi “Jóvenes Compositores” de PluralEnsemble, el Premio “Ciudad de Sevilla” del consistori hispalense i el Premi Sevilla Joven de la Consejería de la Presidencia de la Junta de Andalucía, i la seua música s’ha interpretat a auditoris com el Carnegie Hall de New York, Gran Sala del Centro Pompidou (París), Auditorio Nacional de Música de Madrid, Auditorio “San Fedele” de Milán, etc… Actualment ocupa la càtedra de Composició Electroacústica del Conservatorio Superior de Música “Manuel Castillo” de Sevilla.
Organitza
Col·labora