Programa
Concert I
Marisa Manchado – Trío Nuevo
Sevan Gharibian – Five Moons *
Juan Ortiz de Zárate – Plural Thoughts **
Miguel Bellusci – Quattro Immagini di Plataci **
Concert II
Teresa Catalán – Larrazpileko jentilen trikuharritik
Pablo Dominguez – Elegía *
Benet Casablancas – Cuaderno de Haikus ***
*Obra guanyadora Convocatòria Jóvenes Compositores PluralEnsemble 2021
** Estrena absoluta. Obra encàrrec per a PluralEnsemble
*** Estrena absoluta. Obra encàrrec per a INAEM y PluralEnsemble
INTÈRPRETS
Lope Morales, flauta
Antonio Lapaz, clarinete
Duncan Gifford, piano
Ema Alexeeva, violín
Mikolaj Konopelski, violoncello
Fabián Panisello, director
NOTES AL PROGRAMA
Marisa Manchado: TRIO NUEVO
En 2018, el Festival de Música Espanyola de Cadis em va proposar escriure un trio amb piano. Havien passat 15 anys des del meu primer trio amb piano, Trio-Elegia: in període di mutaménto, una obra extremadament difícil que requereix d’un llarg període de preparació, que comporta nombroses dificultats en la seva preparació i on prima l’aspecte conceptual del sonor i em trobava en un altre moment de la meva vida i de la meva obra, era un moment completament diferent.
15 anys després d’aquell primer trio, em interessaven ja molt poc o gens els aspectes conceptuals de la música, i sí en canvi els aspectes sonors, la comunicació i sobretot la dimensió humana col·locant al lloc de l’intèrpret, una cosa que des de la conceptualització és impossible realitzar. De manera que aquest Trio Nou, és nou sobretot per a mi, i molt especialment perquè reprenc la meva formació pianística, en la qual naturalment vaig interpretar obres de l’repertori per a trio amb piano.
En resum, en aquest Trio Nou prima la dimensió sonora, la dimensió comunicativa i la dimensió humana de la Música …
Marisa Manchado
Sevan Gharibian: FIVE MOONS
Five Moons està composta per 5 parts i es basa en la interpretació mitològica de les 5 llunes o satèl·lits de la planeta nan Plutó. La primera peça porta el nom d’Hidra en honor a l’monstre aquàtic policéfalo que posseïa la virtut de regenerar dos caps per cadascuna que perdia. Utilitza la sèrie harmònica en funció simbòlica i la seva textura ondulant recorda la torsió de la serp. La segona peça comença amb un caràcter contrastant, donat per l’exploració de l’registre més baix dels instruments i la diversitat d’articulacions i timbres. Tota la peça es basa en quatre notes cromàtiques que posen un minimalisme harmònic en un context rítmic desenvolupat i finalitza amb una coda de ritme ràpid que descriu la fúria de Cèrber, la guàrdia de l’inframón. La tercera peça, Nix, la deessa de la nit, continua una idea similar de notes repetides i joc tímbric que canvia de color i crea un patró hipnòtic durant un breu minut. Segueix una peça polimodal que reflecteix el fluir del riu de les ànimes. Els instruments entren canònicament; el discurs s’amaneix amb modismes rítmics i modals de el llenguatge dels laments folklòrics armenis. Finalment, l’obra acaba amb un epíleg ambigu, amb la sèrie harmònica inicial. Caront era el barquer encarregat de guiar les ombres errants dels difunts. Aquesta breu conclusió és el final de la nostra història, simbolitzant el caràcter efímer de el viatge terrenal.
Sevan Gharibian
Juan Ortiz de Zárate: PLURAL thoughts
La música com resignificació d’un discurs musical que sigui innovador i personal, però a el mateix temps comprensible a l’escolta.
La música com a reconeixement i alliberament de l’energia expressiva dels sons a través de la creació de nous contextos estètics.
La música com a complexos jocs de textures i timbres desplegats en el temps que es tradueixen en estructures musicals.
La música com a aventura dialèctica, una experiència de ruptura amb el conegut i familiar.
Compondre potser signifiqui tot això.
Juan Ortiz de Zárate
Miguel Bellusci: QUATTRO Immagini DI Plataci
Aquesta obra (Quatre Imatges de Plataci) va sorgir després de la meva visita el 2019 a Plataci, poble natal del meu avi, que va emigrar a l’Argentina en 1907, sent jo el primer membre de la família en visitar el lloc després de 112 anys.
L’obra s’articula en quatre moviments:
1. Notte (Nit)
2. Alba (Alba)
3. Mezzogiorno (Migdia)
4. Tramonto (Capvespre).
Si bé l’obra no presenta un enfocament de tipus pintoresquista, la idea és representar musicalment les sensacions generades pels diferents moments del dia pel que fa a el paisatge i la seva gent.
Per a això vaig realitzar una investigació sobre les músiques tradicionals de la zona, anomenada Parc de l’Pollino, situada a la Província de Cosenza de la Regió de Calàbria, les quals provenen no solament de l’element italià sinó de l’herència de les comunitats albaneses que es van establir en la regió durant el segle XV a causa de la invasió turca d’Albània, generant-se una mixtura cultural molt característica d’aquesta zona, a la qual la meva pròpia família pertany.
Els fragments musicals continguts en l’obra estan integrats dins de l’fluir sonor general, a què podem qualificar com una massa sonora, amb una elaboració tímbrica summament pronunciat. Aquests fragments es troben (excepte en un moment de l’IV. Moviment, en què un d’ells s’escolta en primer pla) submergits dins d’aquesta
massa sonora, emergint de la mateixa només en forma esporàdica i vetllada.
Un altre component notable són els cants dels ocells de la regió, que apareixen en el II i IV Mob., Transcriptos d’enregistraments originals dels mateixos.
“Quattro Immagini di Plataci” està dedicada a la memòria del meu avi, a qui no vaig poder conèixer ja que va morir abans del meu naixement, però que sens dubte forma part del meu ésser, tant en el físic com en l’espiritual.
Miguel Bellusci
Teresa Catalan: LARRAZPILEKO JENTILEN TRIKUHARRITIK
LARRAZPILEKO JENTILEN TRIKUHARRITIK (Des del dolmen dels gentils de Larrazpil), té dos temps: I. BEHELAINOA (Boira), II. Jentilak (Gentils). És un encàrrec de la Quinzena Musical de Sant Sebastià, i està escrita per a violí, violoncel i piano.
La compositora comparteix la següent reflexió sobre la seva obra: .. “as notes a el programa transmeten idees racionals a l’enteniment, però l’objecte d’un comentari paral·lel a l’obra no pot empantanegar en descripcions de processos tècnics o poètics que no són essencials per a l’auditor . el nostre via de comunicació és estètic i per tant inefable, i els nostres contemporanis han jutjar-nos -i espero que així ho facin-, únicament pel resultat sonor “.
Teresa Catalan
Pablo Domínguez: ELEGIA
Elegia és una peça per a quintet motivada pel decés d’un ésser estimat de l’compositor el passat mes d’abril. La partitura fa ús de el so de tres campanes fúnebres com a material generador, sent aquestes analitzades mitjançant programes informàtics per extreure el contingut armónico- espectral de les mateixes. Aquestes campanes són distorsionades, produint materials gestuals de diverses índoles però amb un material harmònic comú.
La peça es divideix en 4 parts, en què evolucionem d’una textura melòdic – homofònica a una textura puntillista- polifònica, guanyant en abstracció a mesura que l’obra avança.
Pablo Domínguez
Benet Casablancas: QUADERN DE HAIKUS
El “Quadern de Haikus”, escrit per a cinc músics i concebut a manera d’un diari personal, respon als impulsos i sensacions suscitades per aquests temps tan estranys que el món està vivint. Les successives miniatures s’inspiren en la concisió formal i essencialitat de l’haiku, aspirant a capturar el fulgor de l’instant amb la immediatesa expressiva i espontaneïtat interioritzada de la poesia i la cal·ligrafia japonesa. Diversos d’ells estan dedicats a amics -músics, poetes, pintors-, recorrent sovint a l’acròstic, i el seu caràcter és molt contrastat: n’hi ha festius -homenajes, felicitaciones-, alguns són veritables laments, i altres estilitzades evocacions d’estats d’ànim i paisatges.
Benet Casablancas
Plural Ensemble és un conjunt instrumental especialitzat en la música dels segles XX i XXI, fundat per Fabián Panisello, el seu director titular. Buscant sempre la més alta qualitat interpretativa, desenvolupa anualment una temporada estable de concerts i gires amb el repertori contemporani més exigent. Durant més de deu anys ha desenvolupat el Cicle de Concerts Fundació BBVA de Música Contemporània a l’Auditori Nacional de Música de Madrid i el Cicle de Solistes Fundació BBVA a la seva seu del Palau de l’Marquès de Salamanca, a més de gires nacionals i internacionals. Al llarg de la seva trajectòria ha intervingut en els principals festivals internacionals especialitzats, com són New Music Week de Xangai, Sound Ways de Sant Petersburg, Musica d’Estrasburg, Présences de París, Ars Musica de Brussel·les, Manca de Niça, Spaziomusica de Càller, Aspekte de Salzburg, IFCP Mannes de Nova York, el Festival de Música d’Alacant, la Quinzena Musical de Sant Sebastià, el cicle de la WDR de Colònia, el Festival de Tardor de Varsòvia, Ultraschall, Konzerthaus de Berlín i Klangspuren Schwaz de Tirol, entre d’altres. Col·labora amb artistes com Peter Eötvös, Salome Kammer, Hilary Summers, Cristóbal Halffter, Marco Blaauw, Jörg Widmann, Dimitri Vassilakis, Nicholas Isherwood, Alda Caiello, Allison Bell, José Manuel López López, Jorg Widman, Wolfgang Lischke, Cristian Baldini, Nicolas Altstaedt , Zsolt Nagy, César Camarero, Charlotte Hellekant, Matthias Pintscher, Hansjörg Schellenberger, Tadeusz Wielecki, Lorraine Vaillancourt, Marc Angius, Natalia Zagorinskaya, Peter Csaba, Johannes Kalitzke, Luis de Pablo o Toshio Hosokawa. Ha realitzat enregistraments per a emissores de ràdio europees (WDR, RBB, RNE, RF, ORF, RTBF o la Ràdio Polonesa), així com discos per als segells Col legno, Columna Música, Vers o NEOS.
Fabián Panisello
Fabián Panisello, compositor i director argentí-espanyol, conegut internacionalment en l’escena de la música contemporània per l’alta qualitat de la seva obra. En paraules de Karlheinz Stockhausen: “ple d’idees, intens i ple d’energia (…) estic molt feliç de veure que l’esperit de Webern continua vivint d’una manera transformat”. Fabián és director i fundador de PluralEnsemble, reconegut com un dels ensembles de música contemporània més rellevants d’Europa, amb cicles de concerts regulars a Madrid al costat de la Fundació BBVA, gires nacionals i internacionals i àmplia discografia.
És Professor Catedràtic de Composició a l’Escola Superior de Música Reina Sofia i professor convidat de l’Xina Conservatory de Beijing. Prèviament va ser professor d’anàlisi entre 1996 i 2000 i director acadèmic de l’Escola Superior de Música Reina Sofia i de l’Institut Internacional de Música de Cambra de Madrid de 1996 a 2013, i director de les mateixes institucions entre 2014 i 2019. És compositor resident i professor de composició en classes magistrals de festivals i acadèmies a Graz, Munic, Nova York, Buenos Aires, Davis (CA), Xangai, Nanning, Beijing, Bogotà, Mèxic, Leuk (Suïssa), Jerusalem, Tel Aviv i Budapest, entre altres ..
Format per Francisco Kröpfl i Julio Viera a Buenos Aires i amb Bogusław Schaeffer al Mozarteum de Salzburg (Magister Artium amb premi d’excel·lència 1993), va completar els seus estudis amb Elliott Carter, Franco Donatoni, Brian Ferneyhough, Luis de Pablo i Peter Eötvös. Ha rebut premis com el “Mozarts Erben” de la ciutat de Salzburg, el “Würdigungspreis” de l’Ministeri d’Educació, Ciència i Cultura d’Àustria o el “Premi Iberoamericà de Composició Rodolfo Halffter” de Mèxic. És membre de l’Acadèmia Nacional de Belles Arts d’Argentina.
En els últims anys s’ha centrat en la composició de peces dramàtiques. La seva òpera Le Malentendu va ser estrenada el 2016 amb gran èxit: “ens trobem segurament davant la millor estrena d’òpera nova de Teatro Real en molt de temps” (Tomás Marco); “Panisello posseeix un molt especial talent per a l’escena, creant un teatre apassionant amb magnífica música” (Peter Eötvos). Li Malentendu va ser coproduïda pel Teatre Colón de Buenos Aires, Festival de Tardor de Varsòvia, Neue Oper Wien, els Teatres de Canal i el Teatre Real de Madrid.
La seva obra dramàtica més recent, el teatre musical multimèdia Les Rois Mages, en una coproducció internacional i amb encàrrec de la Fundació Ernst von Siemens mitjançant el Centre Superior d’Investigació i Promoció de la Música i la Fundació Universitat Autònoma de Madrid, va ser estrenada a gener de 2019 rebent una gran acollida de públic i la crítica, i es representarà a la temporada 2019-2020 en ciutats com Niça, Tel Aviv, Munic, Viena i Klagenfurt, entre d’altres.
També ha rebut encàrrecs de l’Orquestra Nacional d’Espanya, Festival de Donaueschingen, Ensemble Modern, Goethe Institut, Orquestra de la Comunitat de Madrid, Fundació BBVA, Institut Italià de Cultura, Alte Oper Frankfurt, Secretaria de Cultura de Buenos Aires o Festival Takefu de Japó, entre d’altres.
El seu treball ha estat reconegut i recolzat per personalitats com Pierre Boulez, Luciano Berio o Karlheinz Stockhausen, havent col·laborat en dos estrenes absolutes d’aquest últim amb les orquestres de la Westdeutscher Rundfunk de Colònia i la Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín. Entre els intèrprets de la seva obra figuren Pierre Boulez, Peter Eötvos, Susanna Mälkki, Leigh Melrose, Allison Bell, Marc Blaauw o Francesco D’Orazio, i l’Orquestra Simfònica de la BBC, Deutsches Symphonie-Orchester de Berlín, l’Orquestra de Mozarteum de Salzburg l’Orquestra Nacional d’Espanya o la Xangai Symphony Orchestra, el Quartet Arditti o Ensemble Modern.
Participa en els principals festivals internacionals dedicats a la música contemporània, com Wien Modern, Munic Biennale, Présences, Ars Musica, Ultraschall, Aspekte, Manca o Klangspuren Schwaz; i en les recents temporades ha estat convidat com a director i compositor resident al Sound Ways Festival de Sant Petersburg, al New Music Week Festival de Xangai, al Festival Manca de Niça, al Centre Nacional de les Arts (CENART) de Mèxic , en el Màster Fundació Baremboim-Said, el Bridges Festival de l’Konzerthaus de Viena, al Xina-ASEAN Music Festival o en l’Acadèmia Internacional d’Estiu de Mozarteum de Salzburg. La seva discografia inclou gravacions per NEOS, Col legno, Cypres, Vers o Columna Música, entre d’altres. La seva obra està publicada per Peters.