compra la teua entrada en http://www.agendarafelbunyol.com/index.html
entrades a 3 euros
5 de Novembre, diumenge 12:00h. Auditori Rafelbunyol
ENSEMBLE SINKRO
Maddi Arana, violí
Imanol Martínez Hervias, viola
Paula Azcona, violoncel
Programa de concert
Marián Gutierrez Arrythmic Signal (2016)
Georges Aperghis Rasch (1997-2001)
Zoltán Kodály Intermezzo (1905)
Salvatore Sciarrino Codex Purpureus (1983)
Kaija Saariaho Cloud Trio (2009)
Ensemble Sinkro
Els concerts d’Ensemble Sinkro abasten un ampli repertori que pertany a músiques dels segles XX i XXI, proposant una mixtura d’obres instrumentals, electroacústica, improvisació, dansa, arts plàstiques, vídeo i teatre.
Aborda diferents camps d’experimentació musical en nombrosos espais culturals a través de l’intercanvi amb artistes i institucions i col·laborant amb solistes i agrupacions de reconegut prestigi internacional.
Ensemble Sinkro és grup resident de l’Bernaola Festival, on promou la creació i difusió de noves obres amb l’objectiu d’incorporar-les al repertori contemporani. Alhora projecta el seu treball en nombrosos concerts duts a terme en cicles i festivals: Nova York (Stony Brook University), Armherst Massachusetts (Bezanson Recital Hall), Mont-real (Maison de la Culture Ahuntsic), Halifax (Dalhousie Arts Centre), Seül (Auditori – Asian Composers League), el Marroc (Instituts Cervantes), Milan (Fondazione Scuole Civiche) Berlín (Sala BKA, pyramidale), Friburg (Sales Correu werk, Elisabeth Schneider Stiftung i Depot.K), Winterthur (Theater am Gleis) , Madrid (Museu Centre d’Art Reina Sofia, Fundació Juan March), Barcelona (L’Auditori), Saragossa (Auditori i Etopia), València (Club Diario Levante, Festival Rafelbunyol) Sevilla (CSM Manuel Castillo), Bilbao (Fundació BBVA) , Sant Sebastià (Auditori Kursaal), Pamplona (Ciutat de la Música), Granada (Centre Cultura Contemporània), Mallorca (Fundació ACA) etc. Així mateix documenta seus projectes publicant una col·lecció de CDs amb el seu propi segell discogràfic.
Notes al Programa
- Marián Gutiérrez. Arrhythmic Signal es basa en la relació entre moviment, imatge i música, Prenent com a punt de partida del Procés compositiu, el mateix electrocardiograma de l’autora. La representació gràfica del senyal elèctric
el cor es transcriu mitjançant l’Associació de la direcció del gràfic en els Eixos vertical i horitzontal amb la imensions spacials i temporal respectivament, a manera d’ona acústica. El Plantejament de l’obra es basa en la visualitzacióampliada del gràfic, com si s’observara a través d’un microscopi, endinsant-se en el microcosmos del so. No obstant això, el senyal lineal del ritme sinusal propi del cor, és interrompuda puntualment per certs Moviments arrítmics, que progressivament van cobrant més i més presència, culminant en una última i concloent senyal acústica, el senyal plana.
- Georges Aperghis. El duo Rasch (2006) està inspiració en l’assaig de Roland Barthes que treu el Mateix nombre (al obviï te la obtús): “manejar la rapidesa, l’exactitud el passeig ràpid, la sorpresa, el moviment de la serp entre les fulles “. Imperceptible, llampec, rèptil, tots dos Instruments es busquen, es troben, es trenquen.
- Zoltán Kodály. El Intermezzo per Trio de Cordes data d’Al voltant de 1905, quan Kodály va començar sobre viatges per a Recollir melodies del folklore hongarès. Aprofundeix sobretot en les melodies d’origen gitano que compositors austríacs i alemanys com ara Brahms van popularitzar. L’únic moviment de l’Intermezzo està en el caràcter d’una serenata relaxada.
- Salvatore Sciarrino: Codex purpureus (1983) “Una obra gestada durante anys, anhelada durante Massa temps, imatges incompletes de Afilats contorns, super so un ressò Tot just audible. Moltes vegades he desitjat escriure sobre l’estela lluminosa, el rastre que deixa el so a través de l’abarrotat espai mental: algunes boques trucant al silenci. En ocasions un Traç molt profund, un solc. Aleshores les coses, els objectes expressats, romanen indefinidament desprenent una tènue aurèola, com estries en la memòria. Qui no pot afirmar si estem totalment submergits en la foscor? En va, distingim entre la visió i la ceguesa: aquest llindar es creuat enlluernant amb tota llum, un estel d’il·lusions. “-S. Sciarrino
- Kaija Saariaho Cloud Trio (2009). Un trio de cordes és un conjunt fascinant. Aúnque sobre Instruments vénen de la mateixa família magnifica els caràcters individuals de cadascú. En escriure el trio, em va sorprendre el diferent que va ser escriure per a un quartet de cordes. En aquesta peça, els tres Instruments Tenen Tasques i funcions diferents, representen aspectes molt diferents del joc de cordes. Aquestes Tasques són de vegades molt concretes: el violí Tiendeo a comportar-se com un ressò o reverberació, la viola crea Noves núvols al costat de les existents i el violoncel a Menudo Té una funcionària d’ombra de les línies instrumentals superiors. Les meves idees per a aquesta peça són sobre textures comuns; com crear una textura coherent – Encara complexa i detallada – amb línies individuals. Les quatre seccions de la peça Tenen sobre Propis colors i caràcters, i deixo a l’oient imaginar quins tipus de núvols eren sobre fonts d’inspiració. Per què Cloud Trio? A l’component està peça als Alps francesos (Les Arcs), ge el gran cel sobre les muntanyes, em vaig Conta una vegada més del rica que pot ser una metàfora d’un element natural: el seu estat o forma és tan reconeixible, però sempre variada i rica en detall. “Kaija Saariaho, París 14 de maig de 2010
Organitza
Col·labora
