Notes al programa

O Crudele (2025) de Carlos D. Perales

Per a quartet de saxòfons i electrónica

“Tu m’uccidi, o crudele, amb questi tuoi begli occhi”. Ací comença el cinquè madrigal del Quint Llibre de Carlo Gesualdo. El príncep de Venosa i comte de Conza viuria tota la seua vida envoltat de dolor, mort i turment. Des de la topologia del trauma, el romanticisme gòtic o el shinto japonés, moltes cultures volen creure que els llocs es poden arribar a convertir en testimonis silenciosos de l’horror: la memòria física de l’espai. El 17 d’octubre de 1590, Carlo Gesualdo assassine a la seua esposa, Maria d’Avalos, i al seu amant, Fabrizio Carafa, en sorprendre’ls junts en el Palazzo Sant Sever de Nàpols. Entre estos murs i al llarg dels seus corredors habitaria per sempre el terror d’estos moments. Turmentat per sempre, Gesualdo deixaria impresa una harmonia atrapada en un dolor que mai resol. “O crudele” explora este madrigalisme tardorenaixentista: la seua habilitat per a moure’s entre la tendresa i la violència emocional; un discurs cromatic i sinistre, ple de dissonàncies i suspensions extremes. No es narra, sinó que s’invoca una presència suspesa entre el record, la culpa i el ressò.

Porfídia (2025) de Mar Caballer Llopis

Per a quartet de saxòfons i electrónica

Sovint, l’ideari que se’ns va gestant durant els anys viscuts es vertebra per un seguit ingent de «veritats absolutes» a les quals estem sotmeses cada dia, sota el vel d’informació, saviesa, coneixement, cultura, imaginari col·lectiu, tradició, etc. Un dia despertes sota el caliu d’un biaix cognitiu socialment acceptat, talment induït, que et coerceix amablement en tots els aspectes de la vida, en totes les decisions.

Però de vegades —només de vegades— sorgeix el dubte. Eixe donyet entremaliat que et comença a turmentar durant el son. Al principi amb sabor amarg, mentre intentes mirar a un altre costat, autoconvèncer-te i trobar la manera de justificar el que feies, el que pensaves fins a aquest moment. Bé, com ja sabem, és més fàcil enganyar algú que convèncer-lo que ha estat enganyat, no? També amb un mateix.

Quan això passa, de vegades —només de vegades— guanya el donyet i no et deixa tornar a agafar el son, no. T’empenta a eixir, o més bé a entrar a l’encontre de nous paradigmes, nous escenaris, noves veritats. La veritat pròpia, la que a tu et serveix. Poc a poc el sabor amarg ja no és tan amarg, i has mirat adins, has trobat.

Porfídia. La poètica del dubte es remunta al moment en què em va caure a sobre la «veritat absoluta» que em va despertar el donyet, seguida de la sensació i del pòsit que va deixar en mí, i plasma com el dubte em va empentar a cercar les meues veritats, trobades o no. Amb aquesta peça pose el focus en el dubte i busque posar-lo en valor, ja que encara que al principi tinga gust amarg, és el motor que ens porta cap a aquestes veritats, les que valen.

The Outer limits (II y III mov.) (2016/2025) de Zulema de la Cruz

Per a quartet de saxòfons i electrónica

Obra original per a quartet de corda i electroacústica, hui s’estrena la versió per a quartet de saxofons i electroacústica dels seus II i III moviments, a càrrec del Grup Lumina Ensemble. L’electroacústica procedix de mostres musicals gravades i posteriorment transformades amb diverses tècniques electroacústiques tractades amb l’ordinador. El món sonor creat per l’electroacústica s’entremescla amb les sonoritats produïdes pel quartet en viu i porta l’amalgama musical més enllà dels seus límits sonors habituals. D’ací el seu nom “The Outer Limits”, en espanyol “Més enllà dels límits”.

Els seus moviments estan units per seccions purament electroacústiques que servixen de cohesió al discurs musical. L’ús del número auri, la sèrie de Fibonacci i les estructures en ram que provenen de la biònica, proporcionen l’estructura general, parcial, vertical i horitzontal de l’obra. Esta obra està dedicada al compositor espanyol Claudio Prieto.

movimiento (2025) de Esther Pérez Soriano

Per a quartet de saxòfons i electrónica 

movimiento partix del tresor de la joventut, un text de Julio Cortázar on, amb enginyosa ironia, narra la història del progrés científic al revés: de l’avió de reacció es passa al d’hèlice, després a vaixells, diligències i bicicletes fins a aconseguir l’última baula del progrés (segons les seues pròpies paraules): caminar a peu.

Què és el progrés?
Tot pot interrompre’s, contradir-se, replegar-se. Tot pot repetir-se, però no ens afectarà d’igual manera. La idea fonamental d’esta peça és la següent: tant avançar com retrocedir són formes de moviment.

EKSA(100)DSCH(50) (2025) de Joan G. Alemany

Per a quartet de saxòfons i electrónica 

Este 2025 es complix un doble aniversari molt especial, els 100 anys del naixement de Erik Satie i els 50 de la defunció de DimitriShostakovich. La composició establix una connexió entre els dos compositors emfatitzant el seu comú sentit de l’humor, el seu gran interés pel cinema i la realitat històric que els va tocar viure. Partint d’algunes lletres dels seus noms (EKSA i DSCH) com a criptograma musical, es construïx una textura sonora que es relaciona amb el muntatge i els processos de desfasament típics del cinema, que fins i tot poden observar-se en la pel·lícula citada “Ballet mécanique” on apareix el mateix Satie. Shostakovich sorgix també en fragments on ell mateix és intèrpret de les seues pròpies obres. Tots estos materials i molts més, especialment la filmació d’una pera en homenatge a la famosa peça de Satie “Trois morceaux en forme de poire”, conformen un collage en diverses pantalles que ens parlen d’estes dos grans figures musicals des de la perspectiva de la nostra realitat digital i els processos artístics contemporanis.