Entre les seues produccions originals més destacades es troben:

• Música de Cambra i Electroacústica: Electro Spanish Sounds (trío) i les Soloist Works Series.
• Música i Dramatúrgia: Els projectes d’ensemble Ausiàs March i el Foll Amor i Fantasía Canina.
• Divulgació Educativa a través de l’escena: El projecte didàctic El viatge de Nena.
• Art Interdisciplinar: La proposta amb dansa urbana e-@rts hip hop.
• Narratives Multimèdia: Els innovadors projectes no password i Connexions.

Bernat Cucarella

Sòsia

Sòsia és la paraula que en valencià descriu una persona que té semblança amb una altra fins al punt de poder ser confosa amb ella. No té tant a veure amb la genètica com amb l’actitud amb què s’afronten les situacions. Amb els gustos, amb el sentit crític, amb el sentit artístic i, de vegades, simplement és una casualitat.

Quan presenciem una obra per a solista, ¿és l’instrument qui ens parla? Fins a quin punt es poden barrejar el timbre de l’instrument amb la veu humana? És l’intèrpret qui ens vol contar alguna cosa? Quina és la diferència entre un discurs o un monòleg i una obra d’aquestes característiques?

Per això, en cada nota hi ha una mica de Xelo, i en cada Xelo, hi ha alguna cosa de musical.

Carlos David Perales

Tres nocturnos

Des del segle XVIII, el nocturn ha sigut una forma associada a la introspecció, a la intimitat i al temps suspés de la nit; un espai on el lirisme i el recolliment dialoguen en veu baixa, lluny del gest emfàtic. Tres Nocturns reprén eixe llegat a través de diverses aproximacions literàries: la de Juan Rulfo, on la nit es converteix en un símbol màgic que encapsula, en un mateix pla, la mort, la memòria i la recerca; la d’Edward Young, els poemes en vers blanc del qual reflexionen sobre la vida, la mort i la immortalitat; i la de l’assagista Alfred Álvarez, que concep la nit com un territori de somnis, creativitat i intimitat profunda.

Cada peça és una manera distinta d’habitar la nit, no com un tema, sinó com una percepció en si mateixa. L’obra s’estructura en tres moviments que no busquen construir un relat lineal, sinó més bé obrir territoris d’escolta, entre allò visible i allò velat.

El trio de violí, violoncel i saxo soprano, juntament amb l’electrònica i el vídeo, traça un paisatge sonor i visual que no il·lustra, sinó que suggereix. Ací, l’essencial no és el desenvolupament, sinó la permanència: la repetició subtil, l’eco, la deriva.

Es proposa una dramaturgia del mínim: cada nocturn com una manera distinta d’estar en la nit, entre la quietud, la memòria i la desvetla. Una música que no explica, sinó que perdura.

Yoav Shemesh

Not The Same Cloud

Dedicada al meu germà Rafi Shemesh, Descansa en pau ♡

Aquesta obra fusiona el cant íntim del violí i del violoncel amb una dimensió sonora electrònica expansiva, creant un espai de memòria, ressonància i connexió més enllà del temps. Partint de la idea que «no estem davall del mateix núvol», suggereix que, encara que la distància existisca, el vincle perdura. Ací, la presència acústica es troba amb l’eteri, allò viscut amb allò recordat, i allò humà amb allò intangible.

Yoav Shemesh ha desenvolupat un llenguatge en què la tradició i la tecnologia conviuen amb sensibilitat poètica.

Esperem que aquesta peça convide l’oient a obrir-se a una escolta profunda i a reconéixer tant la fragilitat com la força dels llaços que perduren.

Joan Gómez Alemany

Un voyage dans le rassemblement d’arts

“Un voyage dans le rassemblement d’arts”, que podria traduir-se com “Un viatge en la trobada de les arts”, és una obra que, com ja s’intuïx en el seu títol, està dedicada a l’Ensemble d’Arts i seguix la poètica característica de diverses de les peces que este conjunt ha estrenat: obres multimèdia que integren vídeo i electrònica, i que reflexionen sobre la creació contemporània i la seua relació amb l’actualitat. En esta composició confluïxen diverses idees que s’articulen com en un muntatge cinematogràfic, establint relacions obertes i metafòriques que el públic pot interpretar segons el seu propi criteri i experiència. En primer lloc, els instruments musicals de l’Ensemble d’Arts es transformen en matèria visual. La imatge mostra primers plans (sovint abstractes) d’un saxofon i d’un instrument de corda que, a vegades, es revela com un violoncel. Un segon material consistix en un collage de diferents pel·lícules, moltes de les quals presenten escenes musicals que interactuen amb el so en viu dels intèrprets. Finalment, apareixen desenes de fotografies preses pel compositor, que representen obres d’art i espais en vint-i-quatre ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. Este viatge visual no és només geogràfic, sinó també artístic, perquè l’obra busca generar en l’espectador una experiència estètica que convide a reflexionar sobre la hibridació entre disciplines, la globalització i la interacció de diversos estils musicals, que van des de la improvisació lliure i la música japonesa, fins al techno i altres formes contemporànies de creació sonora.

Joan Gómez Alemany, 18-10-25

Miguel Angel Berbis

Juana la loca

És un intent de comprendre i reflectir els sentiments que degué patir al llarg de la seua vida Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics i hereva al tron, però apartada d’aquest pel seu propi pare i pel seu fill, al·legant que patia una malaltia mental.

La llegenda conta que van ser l’amor desmesurat, la gelosia i la passió desbordant els que van fer que es tornara “boja”.