compra la teua entrada en http://www.agendarafelbunyol.com/index.html

entrades a 3 euros

Esteban Algora (acordió)

Ricard Capellino (saxòfons)

Elena García (contrabaix)

Miguel Àngel Berbis (control i difusió Sonora)

Notes al Programa

Sphaerae (2018)
3 moviments per a saxo, acordió i contrabaix: Aquestes tres peces configuren tres visions acústiques inspirades en la harmonia de les esferes, sobretot a partir de les ressonàncies que la Divina Commedia ofereix. La sonoritat d´estos mecanismes celestials descrits des de l’Antiguitat, present també al pensament cosmològic de Dante, és la base per al desenvolupament d’aquests tres moviments. La disposició espacial (esfèrica) desplegada pels tres músics és també essencial en la concepció d´aquesta obra.

Spharae ha estat finaciada amb l´ajuda d´INAEM.

Grafo (2015)
“Toda imagen sonora puede reivindicarse como un tema donde el desarrollo será la proliferación de los múltiples gestos musicales”.
A. Moles.

L´associació de la grafia d´un objecte sonor té una funció mnemotècnica que és d´ajuda per a la imaginació i elaboració d´una trama musical. El títol de l´obra, Grafo, fa referència a la unió d´aquest i el so, que comença a intuir-se des del Renaixement Carolingi (en monestirs com Saint-Gall o Santo Domingo de Silos).
Al·ludint a fenòmens de caràcter musical, la interiorització i expansió centrípeta de l´objecte sonor possibilitarà una sèrie de principis dramatúrgics que troben el seu potencial en allò expressiu. Inicialment, el silenci i el so s´entrellacen definint el discurs sonor que derivarà dramàticament cap a un tipus de trama sonora que  l´abraça interior i exterior, on els registres extrems de l´acordió i les diferents qualitats tímbriques dels tres instruments determinaran espais sonors poètics no narratius.

Trio IV (2017/18)
Aquest trio encàrrec d´INAEM per al trio Feedback, continua en la línia de les últimes obres en les que l´expressió, l´energia, el gest musical i el temps es fusionen i transformen mitjançant  els paradigmes granular i ondulatori a la recerca d´una música en la frontera del fet instrumental  i de l´electrònic.
Una de las idees centrals de l´obra és l´ús dels sons diferencials, tan de forma individual como  en combinacions de dos o de tres instruments. Estos sons generen orgànicament uns tempos de los que surten ramificacions polifòniques complexes que deixen escoltar de manera simultània allò gran, allò intermedi i allò xicotet, permetent a l´oient concentrar-se a voluntat en una o altra zona d´aquestes finestres del temps.
L´acordió, el saxòfon i el contrabaix, amb la flexibilitat que els caracteritza i que els permet modificar de manera remarcable l´interior del so, posen en relleu la genètica d´aquest: en l´acordió gràcies a les immenses possibilitats de combinatòria de registracions i colors, en el saxo por la riquesa de timbres que ofereixen les seues tècniques esteses, i en el contrabaix per reunir tot això i a més aportar un potent registre greu  i un molt estens registre agut.

Hocus Focus (2012)
Bàsicament, una altra lluita entre l’home i la màquina. Les màquines són pulsacions.
Un flux digital de 1s i 0s que pot significar alguna cosa per a màquines, però s’assembla a un ritme per a nosaltres (humans).
D’altra banda: Home. Llarga respiració sonora al voltant de p < f > p. Però també: pàgines web, comprensibles per un lector. Al mig: línies de codi HTML i la seva traducció hexadecimal. Un viatge des del principi cap al final llegible a la digitalitat interna del codi binari, fins que tots restem com robots paralitzats.
Fragment de Codi [HEX]: 4261736963616c6c792c20616e6f74686572207374727567676c65206265747765656e204d616e20616e64204d616368696e652e0d0a0d0a4d616368696e652069732050756
Fragment de Codi [BIN]0100001001100001011100110110100101100011011000010110110001101100011110010010110000100000011000010110111001101111011101000110100001100101011100

[Custom#2] (Hommage to D.W. Griffith) (2016)El cicle [custom] es composa de tres peces per a formacions variables amb un nexe comú: la personalització necessària del material audiovisual per part dels intèrprets. Influït tant per la creació de perfils online com pels sistemes de compra personalitzada, cada una de les seues obres són entitats “capitalitzades”, en tant que intransferibles.
La correspondència usuari/intèrpret genera una gramàtica de punt de partida en la qual l´àlter ego visual es relaciona amb forma diversa amb l´instrumentista. La tècnica del myckeymousing, que uneix de manera total el gest instrumental amb el visual, estableix un estret lligam coherent dialècticament, que serveix de clau per a la creació de paradoxes temporals i espacials. Aquestes són sols possibles a causa de la nostra lògica experiencial online, que genera mecanismes de coherència propis.
L´obra està dedicada i treballada intensament amb Feedback, i al seu títol també porta implícit el seu homenatge a un dels primers grans cineastes de la història, David Wark Griffith. Les seves innovacions alliberaren definitivament al cine de la perspectiva fotogràfica-teatral imperant als seus inicis, per a explorar nous processos de muntatge que conformarien la base del seu corpus tècnic actual.