Bernat Cucarella (2001) – To-Kà ‘A true Samurai’? (2024)*

Per a trio de percussió, vídeo i tape.

Aquesta obra explora la relació entre la veu del intèrpret i els instruments tal i com fan algunes art de percussió rítmica com el Konnakol, que onsisteix en assignar unes síl·labes als colps típics de la tabla per a poder estudiar i interpretar la seua música. En “To-kà” s’utilitza també aquest recurs com a element rítmic, tímbric escènic. L’instrumental ha sigut triat tenint en compte la coherència tímbrica amb la veu però també tenint en compte un recordatori a aquelles músiques tribals que usen aquestes tècniques vocals.

Pel que fa als visuals, s’ha fet servir dues tècniques. D’una banda, s’ha utilitzat pel·lícules de samurais sense drets d’autor, i de l’altra, s’ha superposat les cares dels intèrprets en 3D. Tot i que hi ha un fil narratiu, l’objectiu principal del vídeo no és explicar una història, sinó que el públic descobreixi un tipus de cinema diferent de l’occidental. L’escaneig de les cares dels intèrprets és una tendència actual en la música de nova creació, per personalitzar el contingut visual amb els mateixos intèrprets. Per dir-ho amb paraules actuals, una versió customitzada. En aquest cas són els personatges els que, de vegades, es transformen en els propis intèrprets.

Aquesta obra ha estat creada per al trio Alxarq, que va ser el primer a interpretar-la. També ha rebut suport econòmic de l’Institut Valencià de Cultura a les ajudes de foment musical de 2024.

Mar Caballer (1999) – Creta (2024)*

Per a trio de percussió i electrónica.

Creta, cretenc, sincretisme.

De la mateixa manera que Plutarc explica a les seues Moralitats que els cretencs deixaven de costat les seues diferències internes en períodes de guerra i s’unien per un bé comú, aquesta obra busca sostreure les diferències del so acústic i l’electrònica, buscant la fusió d’aquestes, devenint una única cosa, un tot integrat.

Raimon Flores (1994) – Trio I (2024)*

Per a trio de percussió

Al Trio I els materials rítmics han sigut extrets d’un algoritme basat en el problema dels tres planetes, en concret aquests ritmes provenen de l’escalament de les llistes de distància i trajectòria dels tres cossos. El resultant material en cru ha hagut de ser limitat i recompost (o humanitzat) en un intent de poetitzar l’algoritme.

Joan Gómez Alemany – Río. Homenaje a Fernando Zóbel – Part II (2022)* / **

“Río. Homenaje a Fernando Zóbel” és una composició en homenatge a l’artista Fernando Zóbel (Manila, 1924 – Roma, 1984) per a quartet de percussió, dividida en dos moviments independents. Especialment aquesta obra s’inspira en una sèrie de treballs que el pintor va realitzar prenent el riu com a motiu principal (el verd fluir dels rius conquenses Huécar i Xúquer, principalment). Aquest conjunt d’obres ens recorda la forma musical anomenada variacions sobre un tema. El riu, un tema natural i evocatiu, pot ser referit fàcilment tant a les arts visuals com a les sonores. També la composició “Riu” recorda la música del llunyà orient, cultura que també influencia el treball de Zóbel. Com escrivia al seu diari de Conca el dia 1 de setembre de 1971: «A occident no és corrent desenvolupar un tema pictòric “en el temps” com si es tractés d’una composició musical. No obstant això, a la pintura xinesa i japonesa, aquesta forma de tractar un tema és completament corrent, i troba la seua expressió més característica a l’emakemono o quadre llarg horitzontal». A més, Fernando Zóbel va estar molt interessat en la música, sent intèrpret de flauta, pintor d’instants musicals i excel•lent melòman, cosa que justifica encara més la posada en connexió d’allò sonor i el seu treball visual. Una obra artística que amb els seus bells degradats, estructures geomètriques, punts i taques, modulacions mínimes entre tons, i un llarg etcètera, creen una paleta de recursos formals que poden ser comuns a les arts plàstiques i a la música, per això també els escoltem a “Río”. La primera part d’aquesta composició va ser estrenada per Alxarq Percussió a l’Auditori de Rafelbunyol el 12-11-22. La segona part pels mateixos músics al Cuartel de Artillería (Múrcia) el 24-10-24, en coincidència amb el centenari del naixement de Fernando Zóbel.

Juan José Párraga (1999) – Sequantial Mayhem (2024)*

Per a trio de percussió i electrònica.

Sequential Mayhem busca explorar los patrones y estructuras intrínsecas en series numéricas y llevarlas al terreno de la música contemporánea. La obra emplea un algoritmo que traduce estas estructuras y patrones internos a fragmentos musicales que se reorganizan y orquestan para el set de percusión.

Pablo Andrés (1995) – Iso(lament) (2024)*

Per a trio de percussió, vídeo i electrònica.

Iso(lament) és una obra musical emotiva i profunda que reflecteix la complexitat de les relacions humanes en l’era digital. A través de l’ús de la percussió i l’electrònica, el compositor Pablo Andrés teixeix una trama sonora que captura la dissonància interna de l’individu modern immers en un món de connexions superficials. Inspirat pel percussionista Uly de Macau, aquesta peça convida l’oient a reflexionar sobre la seua relació amb la tecnologia i la solitud contemporània, mentre abraça la nostra humanitat compartida. Iso(lament) no només és una obra musical, sinó una experiència que ens impulsa a explorar les profunditats de la nostra existència en la societat digital actual.

Aquesta composició ha rebut les ajudes de foment musical de 2024 de l’Institut Valencià de Cultura.

*Estrena absoluta i obra dedicada a Alxarq Percussió.

** Col·labora Rubén Lajara.