Claudia Molitor – You touched the twinkle on the helix of my ear (Estrena a Espanya)

Rylan Gleave – Gulf (Estrena a Espanya)

Miguel Ángel Berbis – Perfecta Imperfecció* (Estrena mundial)

Ben Nobuto – The Art of Sinking (Estrena a Espanya)

*Amb el suport de l’IVC

El pianista, compositor i tecnòleg Zubin Kanga interpreta noves obres per a piano sol creades dins del seu projecte Cyborg Soloists, que combina el piano amb teclats maleables, visuals interactius, sensors de moviment, seguiment de moviment assistit per IA i altres tecnologies d’avantguarda.

L’obra de Claudia Molitor és un diàleg entre el piano i les seves mans a la pantalla, que anoten, editen, fan collage i dibuixen la peça. En Gulf de Rylan Gleave, l’intèrpret camina per la línia fina entre paisatges sonors naturals i artificials, utilitzant captura de moviment en vídeo assistida per IA (desenvolupada en col·laboració amb Tom Mitchell, creador dels guants MiMU) per permetre al pianista modelar els sons del piano mitjançant gestos a l’aire.

Miguel Ángel Berbis combina onades de notes de piano en una coreografia precisa amb vídeo i electrònica.

Ben Nobuto, a The Art of Sinking, parteix de la solitud i l’ansietat d’un pianista que es prepara per a un concert, i fa esclatar el seu monòleg interior a l’escenari en una combinació virtuosa de ROLI Seaboard (un teclat maleable que permet modelar els sons mitjançant moviments dins i entre les tecles), vídeo i piano, unint la brillantor pianística de Liszti Ravel amb els ritmes irregulars de la música dels videojocs.

Aquesta actuació és presentada per Zubin Kanga com a part de Cyborg Soloists, amb el suport d’una UKRI Future Leaders Fellowship i de la Royal Holloway, University of London.

Notes del programa

Claudia Molitor – You touched the twinkle on the helix of my ear (2018)

El temps compositiu, el temps fílmic, el temps d’edició, el temps d’assaig i el temps de pràctica intervenen tots en la interpretació de You touched the twinkle on the helix of my ear. Els seus ecos descriuen les interrelacions que existeixen entre les realitats hàptiques de la composició i de la interpretació, totes dues centrades en manifestar una mateixa instància del so.

Concebuda com un diàleg contemplatiu entre la pianista present i la compositora absent —cadascuna “fent-se present” a l’espai creatiu de l’altra—, l’obra explora audiovisualment la interacció entre interpretar, anotar i fer sonar.

You touched the twinkle on the helix of my ear va ser encarregada per Zubin Kanga, amb el suport de la RVW Trust.

Nota de programa de Claudia Molitor

Rylan Gleave – Gulf (2024)

Gulf viu al límit, avançant amb cautela entre paisatges sonors naturals i artificials, i busca establir una relació entre les identitats queer i sagrada. L’intèrpret recorre aquest camí en solitari: el temperamentós duet entre piano i electrònica només pot respondre’s a si mateix.

En controlar els efectes que alteren el so del piano —i, en certa mesura, el temps que l’oient roman en espais més densos o més lleugers—, l’intèrpret es manté en equilibri a banda i banda del buit. També se li demana que es desprengui i es torni a vincular tant amb el seu instrument com amb els moviments de la part superior del cos, mesurant amb precisió els moments de canvi per evitar caure pel pendent.

Gulf va ser encarregada per Zubin Kanga com a part del projecte Cyborg Soloists, amb el suport d’una UKRI Future Leaders Fellowship i de la Royal Holloway, University of London.

Miguel Ángel Berbis – Perfecta Imperfecció (2025)

Perfecta Imperfecció convida el públic a un viatge sonor i visual a través del contrast —i la fusió final— entre allò digital i allò humà. El piano, símbol del gest expressiu, es troba amb un contrapunt electrònic que comença essent rígid, matemàtic, gairebé brutalista, i que a poc a poc s’omple d’error, d’alè i d’ambigüitat.

L’obra es desplega des d’un estat de perfecció mecànica —transmesa mitjançant polsos precisos, espectres filtrats i flaixos sincronitzats— fins a un espai on el rubato, els timbres inestables i la imperfecció rítmica emergeixen com a expressió poètica. En aquesta dramatúrgia multisensorial, la llum i el vídeo no acompanyen simplement la música: hi dialoguen, hi creen tensió i hi respiren alhora, projectant un paisatge interior on la màquina deixa d’executar per començar a escoltar.

Perfecta Imperfecció no pretén contraposar allò humà i allò artificial, sinó revelar com la bellesa pot sorgir de la fragilitat de l’error —com si la màquina, exposada a la música, descobrís en el tremolor del pols un sentit inesperat de meravella.

Ben Nobuto – The Art of Sinking (2025)

Estàs tocant davant d’una multitud imaginària en un enorme estadi imaginari. És el teu gran dia: tothom està entusiasmat, però tu et sents adormit i sense gaire energia. No deixes d’escoltar una veueta dins del teu cap que et diu què has de fer. Tot sembla lleugerament brillant, com en un somni. Tens la sensació d’haver oblidat alguna cosa urgent. Continues tocant. El públic t’adora.

The Art of Sinking va ser encarregada per Zubin Kanga com a part del projecte Cyborg Soloists, amb el suport d’una UKRI Future Leaders Fellowship i de la Royal Holloway, University of London.