Notes al programa

Toshi Ichiyanagi: Time Sequenze
 “Seqüencia de temps” és un treball que vaig composar mentre fixava els meus propis ulls sobre els problemes de la tecnologia moderna i els problemes relacionats amb el rendiment humà en la música. Aquesta peça està escrita en un ritme molt ràpid que voreja l’imposible i, per tant, és una peça molt exigent per interpretar. El procés mitjançant el qual l’ésser humà ha produït i cultivat manualment durant dècades és ara assumit per les màquines. Avui dia, acceptem aquesta transició sense cap mena de dubte com un fet ben establert. Al capdavant d’aquesta transició es troba el món informàtic digitalitzat de l’IA i de la informàtica. Però, ¿no és això mateix pensar en deixar que les màquines substituïssin les activitats humanes per eliminar alguna cosa essencial de la nostra vida? La natura ja ens ha demostrat el difícil i difícil de recuperar i recrear el que es va perdre per sempre. Per molt que estiguin mecanitzats la nostra vida, no hauríem de preservar l’obra manual en art com el factor indispensable? Per tal de mantenir la meva música oberta a moltes possibilitats, sempre he intentat acollir oportunitats d’escoltar el meu treball interpretant-se en instrumentacions diferents del meu original com a resultat de l’esforç i la creativitat dels músics. Aquesta interpretació de duo guitarra-koto de Norio Sato i Maya Kimura en aquest CD ha estat molt més enllà de la meva pròpia creació i, per això, vull expressar el meu més profund respecte a tots dos.

 Juan Jose Eslava: Shut Down  

shut down the fire
so that I can see
so that I can listen
and fear

under the skin

two suns
three days
eight steps

exploring voice ‘s insufficiency

Shut down té lloc en un univers harmònic d’afinació no temperada: notes que emergeixen d’una única fonamental, que es ramifiquen per trobar-se en diferents pulsacions, buits i volums. Una textura situada al llindar de la polifonia, incompleta, sempre a punt de començar.

Hebert Vázquez: Icnocuícatl: cantos per a Citlali

Vaig compondre “Icnocuícatl: cantos per a Citlali” (Icnocuicatl: cançons per a Citlali) cap a finals del 2014. La peça va ser escrita en memòria de la meva germana Citlali, que havia mort de càncer el juny d’aquell mateix any, als 34 anys. .

Icnocuicatl era un gènere prehispànic de la poesia nahuatl (la llengua del poble mexicà) que expressava angúnia i pena, així com una reflexió sobre la mort. Normalment es tractava d’oposats com la vida i la mort, el plaer i el dolor, l’alegria i la tristesa. Vaig agafar en préstec els textos de les meves tres cançons per a soprano i guitarra d’un volum de poesia nahuatl que va ser recopilat i traduït al castellà per l’historiador mexicà Ángel Ma. Garibay (1892-1967). El títol de les tres peces es podria traduir de la manera següent:
I. Tlamati: comprensió
II. Ximoayan: la regió dels que han deixat el cos
III. Cuicanahuatilo: la llei de la cançó

“Icnocuícatl: cantos per a Citlali” està dedicada a la soprano Beatriz Elena Martínez i al guitarrista Guillermo Bocanegra.

Jo Kondo ： In Autumn
Aquesta composició és, essencialment, una línia melòdica interminable que es mou amb un ritme elàstic flexible. Tanmateix, les notes individuals que formen la línia melòdica sempre es combinen amb “nota d’ombra” (una “nota d’ombra” es mou en el mateix ritme amb la nota principal o “nota de superfície”, excepte cap al final de la peça quan aquestes ja no coincideix). I, aquesta única línia melòdica que consta d’aquestes notes s’interromp, s’entrecreua amb la “veu d’ombra”, un so que difereix tant en volum com en timbre de la de “veu superficial”.
 En altres paraules, aquesta peça és un experiment per il·luminar la diversitat que s’incorpora en una sola línia melòdica a través dels contrastos dobles entre la “superfície” i la “ombra”. Si preneu el so de veu superior de koto com a “superfície”, la guitarra inferior serà la “ombra”, però es pot invertir el paper. O bé, es pot escoltar un to més tranquil i suau com a ombra a un to més substancial, però també aquí és possible la inversa. Sovint, el que es nota és només una ombra del que hi ha darrere, però que passa desapercebut.
 El títol “A la tardor” prové de la senzilla raó per la qual vaig compondre això a la tardor. Originalment es va escriure per al koto estàndard de 13 cordes i el koto de 17 cordes i es va estrenar al gener de 2015 per Kazue Sawai i Soju (Keiko) Nosaka que van encarregar aquest treball. El guitarrista Norio Sato, quan va escoltar aquesta interpretació, va suggerir que la peça per al koto de 17 cordes es pugui fer amb una efectivitat igual que una guitarra, de manera que es va realitzar aquest arranjament.
(Traduït per Wakako Hanada)

José Manuel López López: Japan Winds (2018-2019)

“Japan Winds” per a Koto i guitarra, dedicat a les meves estimades i admirades Maya Kimura i Norio Sato, forma part del cicle Winds, entre els quals destaquen els Winds African, African Winds II, African Winds III i, per descomptat, Japan Winds.

L’objectiu principal d’aquests treballs és crear, a partir d’un material original comú a tots ells, noves propostes sonores que d’alguna manera posen de relleu una cultura i un so propi, gràcies a transformacions de timbre, extensions i compressions del material rítmic original. A Japan Winds, el koto és decisiu en aquest propòsit, ja que des del primer ritme, la seva genètica sonora, el seu glissando i el micro glissando, ens transporten a Japó de manera immediata i inequívoca. La seva combinació amb la guitarra i la fragmentació d’espectres múltiples entre ambdós instruments creen una fusió d’allò físic universal i comú a totes les cultures, les lleis acústiques del so. L’aparició dels colors locals transforma i enriqueix aquests la