Els estudis neurocientífics demostren que la música pot canviar els estats d’ànim activant les estructures emocionals del cervell. La música és capaç d’esperonar el nucli de les estructures cerebrals creadors del nostre univers emocional, generant en nosaltres diferents estats. Les emocions i la música comparteixen la mateixa regió del cervell, ja que ambdues es troben al còrtex prefrontal, motiu pel qual la música pot provocar tot tipus de reaccions.

La intel·ligència artificial emocional és una eina que permet una interacció més natural entre humans i màquines. Encara que els humans tenen avantatge en la lectura d’emocions, les màquines estan guanyant terreny utilitzant les seves pròpies fortaleses. En aquest camp, la psicologia aplica la intel·ligència artificial per conèixer artificialment l’estat emocional d’una persona, creant algoritmes per processar i identificar les emocions. La revolució tecnològica ha generat grans transformacions en la manera en què ens relacionem amb els altres, i la composició musical no és aliena a aquests canvis. Aquesta revolució també ha modificat la forma de comunicar-nos artísticament mitjançant mitjans tecnològics electrònics avançats.

La selecció del programa que presenta la saxofonista Xelo Giner inclou obres que fluctuen dins d’un sistema compositiu interactiu, creant una connexió entre Giner i cada un dels compositors del programa, resultant en obres a través de mitjans tecnològics multimedia d’última generació. Els compositors realitzen un treball de feedback durant el procés compositiu amb la saxofonista i, a més, totes estan compostes per a Giner.

NOTES AL PROGRAMA

Isabel Latorre (1984) ‘Saint Witch’ (2022)** Saxòfon tenor, electrònica i video

Dedicada a Xelo Giner i estrenada a Les Arts de València el juny de 2022. L’obra té com a punt de partida un treball previ de la compositora sobre la cineasta Maya Deren (1917-1961). Aquesta autora ucraïnesa es pot qualificar com a pionera del cinema d’avantguarda i del videoart. Del seu film (mai editat) en col·laboració amb Marcel Duchamp, ‘Cradle’ (1943), es conserven suggerents plans traçats amb un llenguatge cinematogràfic seductor, gairebé ritual. En les imatges es plasma un fort component il·lusori, reflectint la visió onírica que es tenia sobre els creadors de màgia durant l’Edat Mitjana, als quals Maya Deren observa amb una immensa fascinació. La seva càmera desafia el temps i l’espai, reflectint un estat mental que precedeix qualsevol tipus d’il·lustració o consciència. Això enllaça amb la fascinació que sent Isabel Latorre per la música medieval i, en concret, per l’espiritualitat de la música dels oficis ortodoxos, presents al país d’origen de Deren. Dins d’aquesta música litúrgica destaca una altra pionera poc coneguda al nostre país, Kassia (810-867), una poetessa i compositora de l’Imperi Romà d’Orient. De fet, és una de les primeres dones de qui es conserven transcripcions anotades de les seves obres i que, després de morta, va arribar a ser beatificada. Prendrem com a punt de partida el seu “tropari” ‘La dona caiguda’, sobre Maria Magdalena, que segons diu la llegenda és un poema autobiogràfic que encara es canta durant la Setmana Santa ortodoxa, i quan ocorre, les prostitutes solen acudir al temple per escoltar-lo.

Carlos David Perales (1979) ‘Loving with Robots’ (2024) * Saxòfon tenor, electrònica i video (8 min.)

‘Loving with Robots’ és una obra que reflexiona sobre la relació emocional entre l’ésser humà i la intel·ligència artificial, inspirant-se en les idees de Richard Feynman, Carl Sagan i Isaac Asimov. En ‘Chant’, es representa la trobada inicial entre l’ésser humà i el robot, recordant la idea de Sagan que som una manifestació de l’univers que es contempla a si mateix. ‘Poem’ ens submergeix en la sincronització emocional, reflectint com la relació entre el que és humà i el que és artificial pot ser una expressió de la nostra connexió còsmica i un exemple de la creativitat humana que impulsa la innovació tecnològica, com proposa Feynman. Finalment, en ‘Ballade’, s’aborda la promesa frenètica d’un futur conjunt entre humans i tecnologia, una explosió d’emoció i simetria. El saxòfon tenor i l’electrònica s’entrellacen en una abraçada musical, celebrant la possibilitat d’una dansa conjunta en un món binari. Com diria Asimov, l’amor entre l’ésser humà i la màquina es converteix en un eco etern, una cançó que mai no deixa de ressonar en el cor humà i la ment artificial.

Joan Gómez Alemany (1990) ‘GlitXiner’ (2024)

És una composició que explora el fenomen del glitch, és a dir, un error informàtic que pot distorsionar tant la imatge (pixelant-la de manera molt pictòrica i abstracta) com el so (generant soroll blanc, scratch, sinusoidals, etc.). Alhora, aquesta obra presenta una estructura circular amagada que potencia, a l’inici, els sons dels registres extrems, saltant sense intermedis del molt agut al molt greu, per anar acostant-se progressivament fins a arribar a la unisò. Un cop aquí, es fa el camí invers amb dues sèries en forma de X construïdes per octaus de to. Aquesta composició reflexiona sobre la nostra realitat digital, la potencialitat creativa de l’error i els materials impecables, que ens poden servir per crear un art fora dels cànons ordinaris. glitXiner és per a saxòfon tenor, vídeo i electrònica, i ha estat un encàrrec de Xelo Giner, a qui el compositor dedica la seva obra.

Pere Caselles Mulet (1987) ‘Xeliner’ (2024)* Para a saxòfon amplificat, electrònica i visuals.

Encàrrec de Xelo Giner, Xeliner és una experiència artística que busca desafiar els límits de la comprensió concreta i abstracta de l’espectador. Música, tecnologia visual i percepció humana s’uneixen per explorar aquest límit de comprensió cap a un viatge introspectiu, explorant la relació entre el concret i l’abstracte, entre el que és reconeixible i el que no ho és.

Miguel Ángel Berbis (1972) ‘X-elo’ (2023) ** Para saxòfon tenor amplificat, electrònica i visuals

X-elo és una composició que explota les capacitats d’expressió artística de la saxofonista Xelo Giner, a qui està dedicada la peça, i destaca cada un dels trets de la seva personalitat. Per aconseguir-ho, s’ha utilitzat una àmplia gamma de mitjans tecnològics innovadors, interactuant en viu amb la intèrpret i amb imatges de mida real pregravades, per endinsar-se en la sinergia que es crea entre ambdós. A més, explora com els mitjans fluctuen i, al mateix temps, s’enriqueixen mútuament, creant noves formes d’expressió i significat. Aquesta obra reflecteix part de la personalitat de la intèrpret i la seva expressió artística a través d’un desenvolupament en el camp de la tecnologia multimèdia.