TOT ART HA ESTAT CONTEMPORANI
Amb aquesta aparentment obvia i senzilla afirmació Maurizio Nannucci feu una instal·lació de neons a l’any 1999 a l’Altes Museum de Berlin per evidenciar que les peces que conté un museu clàssic i academicista han tingut un temps present menys reeixits que els temps posteriors li han donat.
Porte aci aquesta reflexió perquè les institucions publiques han de ser responsables de donar suport a determinades iniciatives que difícilment serien visibles d’una altra manera. És el cas de Projecte Rafel, un festival, un encontre de creadors musicals contemporanis coordinat pel grup resident de l’Auditori de Rafelbunyol, Ensemble d’Arts, que arriba a la quarta edició. Quatre encontres on la innovació musical, la creació actual, els i les joves compositors i compositores han estat protagonistes.
Ser conscients de la vàlua actual i present ens ha de donar el coneixement per a tornar sobre ells quan pugam parlar en passat. Ser conscients del que suposa que una població com Rafelbunyol siga la seu d’un projecte d’aquestes característiques ens significa pel talent, la capacitat creadora i la innovació d’Ensemble d’Arts i ens situa en la ruta de la creació més contemporània.
Alicia Piquer
Regidora de Cultura
Rafelbunyol
IV PROJECTE RAFEL
Per què no li donem el mateix valor a un pis de promoció que a un que forma part de “La Pedrera” de Gaudí?…,
És probable que el pis de promoció estiga molt ben construït; amb bons materials, amb bon aprofitament de l’espai i de la llum, però encara així tots intuïm que el de Gaudí té alguna cosa que el diferencia.
Podríem fer una analogia entre el que és artístic i el que és artesà; la construcció de Gaudí inclou més creativitat i innovació en els materials, les formes i la seua combinació. És singular. En canvi el pis de promoció és un més d’entre molts.
Ara bé, i fent una altra analogia…,
Per què d’alguna manera la música no produïx el mateix efecte enfront de l’obra d’art com ho fa l’arquitectura en la majoria de les persones?…,
No cal ser un expert en arquitectura per a saber valorar l’obra de Gaudí, en canvi moltes persones del meu entorn afirmen no entendre la nova música i per tant no la disfruten.
Com és possible que podem entendre, valorar i disfrutar eixa innovació i originalitat en els materials i les formes en l’arquitectura i no en la música?…,
Tal vegada siga pel fet que la música forma part de nosaltres d’una forma tan profunda que quasi ens definix com a individus, oferint resistència a tota aquella música que no ens representa. Per exemple, amb el flamenc s’identifiquen un gran nombre de persones, però en canvi els és indiferent a unes altres, el mateix succeïx amb el jazz, amb el rock…, d’alguna forma ser defensor o contrari a un tipus de música és un mecanisme integrador i reforça el sentit de pertinença a un grup i al mateix temps genera resistències a la curiositat per un altre tipus d’experiències musicals.
La nostra experiència vital amb la música està plena de records…, quan vam estar en eixe concert amb una magnífica interpretació, o en aquell concert de rock, de jazz…, o quan ballarem aquella cançó. Sobretot quan eixa experiència està carregada emocionalment et fa partícip d’eixe “ritual” i t’identifiques amb el que està sonant.
Lamentablement la nova música no té la suficient presència en la societat per a crear públics curiosos que es puguen identificar amb ella. Probablement si no existiren les orquestres simfòniques i els teatres d’opera, actualment quasi ningú sabria qui era Beethoven o Verdi, si no existira la tv, la ràdio i la indústria discogràfica quasi ningú sabria qui eren Queen o els Beatles, i per tant a l’escoltar-los per primera vegada dirien probablement que no els entenen perquè entre altres coses no hagueren tingut cap influència ni efecte en ells.
Des d’Ensemble d’Arts apostem per donar a conèixer les noves creacions musicals. Apostem per la creativitat, la innovació, la tecnologia i l’esforç com a capacitats i valors positius per a la societat, però especialment per a la música, per a les arts.
Aprofite per a agrair de cor el suport de l’Ajuntament de Rafelbunyol al Projecte Rafel.
Miguel Angel Berbis
director artístic
PROGRAMACIÓN
26 septiembre 20h, B3: Brouwer trio
3 octubre 20h, Bertrand Chavarria-Aldrete (guitarra)
10 octubre 20h, Ensemble d’Arts
17 octubre 20h, Jan Gerdes (piano)
31 octubre 20h, Ensemble d’Arts
PATROCINA
todas las actividades se llevarán a cabo en,
Auditori Rafelbunyol
comunitat valenciana 19
46138 Rafelbunyol, Valencia
(a excepción del día 10 de octubre que se realizará en la C/Doctor Miguel Romeu s/n)
Como llegar,
metro valencia, linea 3