Petals. Kaija Saariaho
Petals per a violoncel solista es va escriure bruscament en pocs dies, però evidentment després d’una llarga preparació inconscient. El material prové directament de Nymphéa per a quartet de corda i electrònica. El nom de la peça deriva d’aquesta relació.
Els elements oposats ací són fragments colorístics fràgils que donen lloc a esdeveniments més energètics amb un clar ritme i melòdic. Aquestes figures més enfocades passen per diferents transformacions, i finalment es fonen per a una filigració menys dinàmica, però no menys intensa.
En unir aquests modes d’expressions molt oposats, vaig intentar obligar l’intèrpret a estirar la seua sensibilitat.

Kaika Saaraiho

Grab them by the p***y!. Helga Arias
Grab them by the p***y! és un projecte interdisciplinari de rerefons polític i sociològic que combina l’ús d’instruments acústics, vídeo i electrònica en viu.
L’estructura neix de la interacció de dos instruments (saxo tenor i violí) amb un vídeo de fons que va llançant una sèrie d’imatges i missatges explícits a gran velocitat.
El títol de l’obra prové d’unes desafortunades declaracions de Donald Trump que es van fer virals en filtrar durant la seva campanya presidencial a 2017. L’actual president pretenia exemplificar amb aquesta frase el poder de seducció que exerceix els diners i la fama sobre les dones, fent entendre que dóna dret a “fer el que un vulgui” amb elles, com si fossin mers objectes dels que disposar al seu gust.
Malgrat que aquest títol té un rerefons polític, la temàtica de l’obra és purament sociològica. L’objectiu d’aquest treball és el de conscienciar el públic que la discriminació sexual està present en totes les capes de la societat i les dones vivim diàriament, en menor o major mesura, casos de masclisme i desigualtat.
El vídeo és un recull d’exemples sexistes que acompanyen la dona al llarg de les diferents etapes de la seva vida. Recull imatges, frases, paraules i vivències reals de dones de tot el món. Mitjançant aquest “bombardeig” d’imatges, es pretén conscienciar sobre un problema real i molt present que afecta un gran sector de la societat tant en l’àmbit privat com en el professional.
En l’obra els instruments adquireixen un paper gairebé teatral, on mitjançant l’ús de figures retòriques s’entaulen diàlegs que van des de la confrontació directa fins diversos tour de forces que es repeteixen periòdicament durant tota la peça.
Finalment, es projecten una sèrie de cites recopilades durant mesos gràcies a l’aportació directa de dones que han volgut compartir directament les seves vivències. Aquestes declaracions es presenten tant incloent el nom de les seves autores com de forma anònima, respectant els seus propis desitjos.
Durant la performance, en les notes al programa, s’inclou una adreça de contacte, perquè les persones interessades puguin compartir vivències similars. D’aquesta manera es pretén que l’obra es mantingui com un ens viu en constant evolució i un mitjà per donar visibilitat a casos de discriminació sexual, desigualtat, violència masclista i agressió sexual aportant un petit granet de sorra per combatre aquesta xacra social.

Keep quiet and dance. Brigitta Muntendorf
Keep quiet and dance es va escriure per a l’European-Egyptian Egyptian Music Ensemble i la cantant Kamilya Jubran.
La peça segueix la idea d’una cançó que desenvolupa les seues pròpies regles negant i incorporant diferents tipus de material i construint-ne la consistència musical. El títol és una citació de les darreres paraules d’Electra quan va morir. És un tipus de figura contrària a Nawal Saadawi, que veu la seua veu com a segona capa de la peça. Aquestes dues figures femenines representen la poderosa força d’arribar a un estat d’impersonalitat seguint la idea d’una rebel·lió. Però les forces que hi ha al darrere són molt diferents: una enorme força descontrolada d’electres, liderada per sentiments d’odi i venjança i els moviments resistents i tranquils cap a una societat millor són dues polaritats molt presents que determinen els desenvolupaments socials i polítics.