NOTES AL PROGRAMA

Marisa Manchado: TRIO NUEVO

En 2018, el Festival de Música Espanyola de Cadis em va proposar escriure un trio amb piano. Havien passat 15 anys des del meu primer trio amb piano, Trio-Elegia: in període di mutaménto, una obra extremadament difícil que requereix d’un llarg període de preparació, que comporta nombroses dificultats en la seva preparació i on prima l’aspecte conceptual del sonor i em trobava en un altre moment de la meva vida i de la meva obra, era un moment completament diferent.
15 anys després d’aquell primer trio, em interessaven ja molt poc o gens els aspectes conceptuals de la música, i sí en canvi els aspectes sonors, la comunicació i sobretot la dimensió humana col·locant al lloc de l’intèrpret, una cosa que des de la conceptualització és impossible realitzar. De manera que aquest Trio Nou, és nou sobretot per a mi, i molt especialment perquè reprenc la meva formació pianística, en la qual naturalment vaig interpretar obres de l’repertori per a trio amb piano.
En resum, en aquest Trio Nou prima la dimensió sonora, la dimensió comunicativa i la dimensió humana de la Música …
Marisa Manchado

Sevan Gharibian: FIVE MOONS

Five Moons està composta per 5 parts i es basa en la interpretació mitològica de les 5 llunes o satèl·lits de la planeta nan Plutó. La primera peça porta el nom d’Hidra en honor a l’monstre aquàtic policéfalo que posseïa la virtut de regenerar dos caps per cadascuna que perdia. Utilitza la sèrie harmònica en funció simbòlica i la seva textura ondulant recorda la torsió de la serp. La segona peça comença amb un caràcter contrastant, donat per l’exploració de l’registre més baix dels instruments i la diversitat d’articulacions i timbres. Tota la peça es basa en quatre notes cromàtiques que posen un minimalisme harmònic en un context rítmic desenvolupat i finalitza amb una coda de ritme ràpid que descriu la fúria de Cèrber, la guàrdia de l’inframón. La tercera peça, Nix, la deessa de la nit, continua una idea similar de notes repetides i joc tímbric que canvia de color i crea un patró hipnòtic durant un breu minut. Segueix una peça polimodal que reflecteix el fluir del riu de les ànimes. Els instruments entren canònicament; el discurs s’amaneix amb modismes rítmics i modals de el llenguatge dels laments folklòrics armenis. Finalment, l’obra acaba amb un epíleg ambigu, amb la sèrie harmònica inicial. Caront era el barquer encarregat de guiar les ombres errants dels difunts. Aquesta breu conclusió és el final de la nostra història, simbolitzant el caràcter efímer de el viatge terrenal.
Sevan Gharibian

Juan Ortiz de Zárate: PLURAL thoughts

La música com resignificació d’un discurs musical que sigui innovador i personal, però a el mateix temps comprensible a l’escolta.
La música com a reconeixement i alliberament de l’energia expressiva dels sons a través de la creació de nous contextos estètics.
La música com a complexos jocs de textures i timbres desplegats en el temps que es tradueixen en estructures musicals.
La música com a aventura dialèctica, una experiència de ruptura amb el conegut i familiar.
Compondre potser signifiqui tot això.
Juan Ortiz de Zárate

Miguel Bellusci: QUATTRO Immagini DI Plataci

Aquesta obra (Quatre Imatges de Plataci) va sorgir després de la meva visita el 2019 a Plataci, poble natal del meu avi, que va emigrar a l’Argentina en 1907, sent jo el primer membre de la família en visitar el lloc després de 112 anys.
L’obra s’articula en quatre moviments:
1. Notte (Nit)
2. Alba (Alba)
3. Mezzogiorno (Migdia)
4. Tramonto (Capvespre).
Si bé l’obra no presenta un enfocament de tipus pintoresquista, la idea és representar musicalment les sensacions generades pels diferents moments del dia pel que fa a el paisatge i la seva gent.
Per a això vaig realitzar una investigació sobre les músiques tradicionals de la zona, anomenada Parc de l’Pollino, situada a la Província de Cosenza de la Regió de Calàbria, les quals provenen no solament de l’element italià sinó de l’herència de les comunitats albaneses que es van establir en la regió durant el segle XV a causa de la invasió turca d’Albània, generant-se una mixtura cultural molt característica d’aquesta zona, a la qual la meva pròpia família pertany.
Els fragments musicals continguts en l’obra estan integrats dins de l’fluir sonor general, a què podem qualificar com una massa sonora, amb una elaboració tímbrica summament pronunciat. Aquests fragments es troben (excepte en un moment de l’IV. Moviment, en què un d’ells s’escolta en primer pla) submergits dins d’aquesta
massa sonora, emergint de la mateixa només en forma esporàdica i vetllada.
Un altre component notable són els cants dels ocells de la regió, que apareixen en el II i IV Mob., Transcriptos d’enregistraments originals dels mateixos.
“Quattro Immagini di Plataci” està dedicada a la memòria del meu avi, a qui no vaig poder conèixer ja que va morir abans del meu naixement, però que sens dubte forma part del meu ésser, tant en el físic com en l’espiritual.
Miguel Bellusci

Teresa Catalan: LARRAZPILEKO JENTILEN TRIKUHARRITIK

LARRAZPILEKO JENTILEN TRIKUHARRITIK (Des del dolmen dels gentils de Larrazpil), té dos temps: I. BEHELAINOA (Boira), II. Jentilak (Gentils). És un encàrrec de la Quinzena Musical de Sant Sebastià, i està escrita per a violí, violoncel i piano.
La compositora comparteix la següent reflexió sobre la seva obra: .. “as notes a el programa transmeten idees racionals a l’enteniment, però l’objecte d’un comentari paral·lel a l’obra no pot empantanegar en descripcions de processos tècnics o poètics que no són essencials per a l’auditor . el nostre via de comunicació és estètic i per tant inefable, i els nostres contemporanis han jutjar-nos -i espero que així ho facin-, únicament pel resultat sonor “.
Teresa Catalan

Pablo Domínguez: ELEGIA

Elegia és una peça per a quintet motivada pel decés d’un ésser estimat de l’compositor el passat mes d’abril. La partitura fa ús de el so de tres campanes fúnebres com a material generador, sent aquestes analitzades mitjançant programes informàtics per extreure el contingut armónico- espectral de les mateixes. Aquestes campanes són distorsionades, produint materials gestuals de diverses índoles però amb un material harmònic comú.
La peça es divideix en 4 parts, en què evolucionem d’una textura melòdic – homofònica a una textura puntillista- polifònica, guanyant en abstracció a mesura que l’obra avança.
Pablo Domínguez

Benet Casablancas: QUADERN DE HAIKUS

El “Quadern de Haikus”, escrit per a cinc músics i concebut a manera d’un diari personal, respon als impulsos i sensacions suscitades per aquests temps tan estranys que el món està vivint. Les successives miniatures s’inspiren en la concisió formal i essencialitat de l’haiku, aspirant a capturar el fulgor de l’instant amb la immediatesa expressiva i espontaneïtat interioritzada de la poesia i la cal·ligrafia japonesa. Diversos d’ells estan dedicats a amics -músics, poetes, pintors-, recorrent sovint a l’acròstic, i el seu caràcter és molt contrastat: n’hi ha festius -homenajes, felicitaciones-, alguns són veritables laments, i altres estilitzades evocacions d’estats d’ànim i paisatges.
Benet Casablancas